Fa un parell de setmanes, es Marquès de Galapagar, amb tota sa intenció d’afavorir judicialment as pròfug de sa justícia, Carles Puigdemont, i en sa seua línia de fer tot es mal possible a sa Nació Espanyola, amollava lo següent: «Lo tengo que reconocer como vicepresidente del Gobierno español: no hay una situación de plena normalidad política y democrática en España cuando los líderes políticos de los dos partidos que gobiernan en Cataluña están uno en la cárcel y el otro en Bruselas».
Ses declaracions d’un comunista com en Pablo Iglesias no haurien de sorprendre a ningú amb un poc de vista. Des des primer dia va dir públicament per activa i per passiva que es seu objectiu públic -i es de Podemos- era enderrocar es «Règim del 78». És a dir, rompre s’etapa de pau, convivència, concòrdia, reconciliació i progrés econòmic i social que mos va dur sa Transició Espanyola. O millor dit, que mos van dur es franquistes. Perquè Espanya deu ser s’únic país del món on se va passar d’una dictadura a una democràcia plena sense cap revolució violenta i sense tirs. Llevat, clar de sa violència indiscriminada d’ETA, no contra sa dictadura, sinó contra sa nova democràcia. Perquè ells no són demòcrates, ni creuen, ni volen una democràcia. Volen sa dictadura des proletariat, s’Estat totalitari, i mai han renunciat a ella.
Si a Espanya hem pogut viure fins ara en democràcia és perquè es franquisme i el rei Juan Carlos de Borbón, que concentrava tot es poder, així ho van voler. L’any 1975, després de sa mort d’en Franco, franquistes i comunistes se donen sa mà en un acte de reconciliació des més importants de sa història d’Europa. Franquistes i comunistes pacten dur sa democràcia en es nostro país a través d’una Monarquia Parlamentària i enterrar ses dues Espanyes i sa guerra civil que ara, tristament, qualcuns pretenen ressucitar des de ses institucions.
Com afirma Rosa Díez, «Lo que resulta una anomalía en Europa no es la democracia española que nace de la Constitución del 78, una de las más avanzadas del mundo; lo que resulta una anomalía democrática es que España tenga un gobierno integrado por partidos políticos que defienden regímenes totalitarios e ideologías políticas que la UE «condena en los términos más enérgicos los actos de agresión, los crímenes contra la humanidad y las violaciones masivas de los derechos humanos perpetrados por los regímenes comunistas, nazis y otros sistemas totalitarios».
Diu Pablo Iglesias que a Espanya no hi ha normalitat democràtica. Estic d’acord. Que un comunista amic de Bildu i assessor de sa dictadura d’Hugo Chávez com ell sigui Vicepresident des Govern demostra que sa nostra democràcia està molt malament. S’anomalia antidemocràtica sou voltros, comunistes.
