Dia 1 de març celebràvem es Dia de ses Balears. Es típic dia en què cada any molts aprofiten per carregar contra es centralisme polític de Palma o de Mallorca -amb certa raó- o per recordar-mos que menorquins, mallorquins, eivissencs i formenterers som molt diferents entre noltros, massa, com per ser de sa mateixa comunitat. ¿És realment així, emperò?
Dir que no mos podem sentir balears perquè es ciutadans d’aquestes illes estam descontents amb sa classe política balear és tan absurd com afirmar que no mos podem sentir espanyols perquè no mos sentim representats pes polítics actuals. Espanya no és un país de poca categoria, sinó un gran país amb uns polítics de poca categoria. Balears, també. Que estiguem en desacord amb ses accions des nostros governants o amb s’Administració Pública no significa que no mos puguem sentir balears i espanyols. Segons ses enquestes des darrers anys de sa Fundació Gadeso o des CIS, sa majoria de balears mos sentim tan balears com espanyols. Un fet que té tot es sentit del món, i que recorda ses paraules des Fill Il·lustre de Ciutadella, s’apotecari Josep Cavaller Piris: «jo només som un patriota».
¿Que es menorquins no mos sentim balears? Trob que açò no és ver. Molts de periodistes parteixen d’un punt de vista equivocat. Rallen d’un «inexistent sentiment balear» perquè entenen que ser balear ha de ser un sentiment a part des de ser menorquins o eivissencs, per dir cosa. ¿Un gironí o un lleidatà no pot estimar sa seua terra, i a la vegada, sentir-se tan català com un barceloní? Lo mateix pot passar amb un andalús i un gallec, persones de comunitats molt diferents, però que poden sentir-se tan espanyoles com un madrileny. Per tant, sa nostra manera de sentir-mos balears o espanyols és, senzillament, ser menorquins.
Oficialment, dia 1 de març se commemora s’aprovació de s’Estatut d’Autonomia de Balears. Històricament, emperò, commemoram molt més que açò: sa creació des Regne de Mallorca dia 1 de març de 1230 per part del Rei Jaume I a través de sa carta de franqueses i privilegis. Un estat independent amb estructura administrativa i ordenament jurídic propi que comprenia ses Balears, es comtats de Rosselló i Cerdanya, es senyoriu de Montpeller, es bescomtat de Carladès i sa baronia d’Omeladès a Occitània.
Sa llengua mos uneix a tots es balears. Es catalans i es valencians diuen «jo sóc». En canvi, només a ses Balears deim «jo som». Un verb ben nostro, un cultisme que prové des llatí ego sum. Reivindiquem lo nostro. Jo som balear!
