Les croquetes són una de les icones més universals de la nostra gastronomia amb receptes per a tots els gustos i que fins i tot tenen assignat un dia internacional per a festejar-la, el 16 de gener. Com acostuma a passar amb tot el que remenem a la cuina, se li atribueix una paternitat francesa que es debat entra la idea sorgida de la cort de Lluís XIV al 1619 o bé dos-cents anys més tard, amb l’home que va popularitzar la cuina clàssica, August Escoffier. M’ho certificaria l’amic Pep Pelfort. De fet, hi havia fins i tot aquell acudit d’aquell que li pregunten «què faria si es trobés amb uns extraterrestres? i ell li respon: Fàcil, jo els oferiria unes croquetes, agraden a tothom!».
En qualsevol cas, l’altre dia a casa vam aprofitar per fer-ne en família i em vaig adonar que és una bona manera de compartir l’estona plegats i un excel·lent antídot per evitar que cadascú es dediqui a mirar el seu mòbil. Per no parlar de l’aprofitament de restes de menjar i el fet saludable de tot plegat. Així, mentre jo em dedicava amb dues culleres a donar-li forma a la croqueta com si fos un prestidigitador, la meva dona feia la tasca de passar-les per ou batut i finalment la meva filla de tres anys, les arrebossava per aconseguir l’efecte del ‘croquer’, és a dir, cruixir. En van sortir prop d’un centenar que ara reposen juntes al congelador, esperant el seu torn pacientment.
I és que la vida moderna, per falta de temps o de ganes, ens empeny a tirar de plats preparats o de croquetes precuinades que arriben a punt per posar-se a la boca, però pel camí, ens perdem totes aquestes estones de fer família que són molt enriquidores.
