Un amic advocat m’escriu per comentar-me una sentència del Jutjat de lo Social de Santander sobre un comiat disciplinari a una treballadora de la secció de peixateria d’un supermercat, per no apujar-se la mascareta per sobre del nas i a sobre, amenaçar a la clienta.
Al mal ús de la mascareta, s’hi van afegir les amenaces, el que va fer que el jutjat considerés procedent el comiat per haver-se produït una falta molt greu. Pel que diu el text, la treballadora es trobava donant servei d’un producte no envasat, en aquest cas el peix, i les normes de prevenció de riscos laborals elaborades per l’empresa demandada, l’obligaven a un ús correcte de la mascareta, tapant boca i nas.
Davant la petició de la clienta i posteriorment, de l’encarregada de la botiga amb l’objectiu que es col·loqués correctament la mascareta, no només va fer cas omís sinó que es va dirigir amb un to desafiant cap la persona que atenia, sense atendre els requeriments de l’encarregada perquè es calmés. Concretament, quan la clienta li va demanar que es posés bé la mascareta, li va contestar que ella no era la policia com per dir-li el que podia o no podia fer.
A més, quan va tornar amb l’encarregada de la botiga, va afegir que si no li agradava com l’atenien, que marxés d’aquell establiment i si no, que ho arreglessin al carrer, sense l’uniforme. Com sabem, les mesures sanitàries davant la pandèmia minimitzen el risc de contagi però no poden assegurar que no es produeixi. Desinfectar una superfície no diu quant temps queda protegit i fer-se un test tampoc garanteix que l’endemà estiguis contagiat. Per tant, si aplicar la prevenció minimitza, cal prendre consciència i reduir al màxim el risc.
