On hi ha odi creix l'odi

A hora d’escriure aquest paper el president Biden «espera una desescalada bèl·lica avui mateix». Qui espera, es desespera. No cal dir que es refereix a la devastació i mort que produeixen els projectils israelians a Gaza (250 víctimes palestines) i els artefactes de Hamàs (12 víctimes jueves). No ens quedem, però, en un present dramàtic des de l’equidistància. El govern de Netanyahu vol acabar físicament amb el terrorisme de Hamàs i que ningú li denunciï quina mena de terrorisme suposa o amaga qui expulsa de ca seva (aquí «desallotjar» és un eufemisme, com la paraula «guerra» on la història veu directament un genocidi) famílies senceres que hi vivien des de fa molts anys. Netanyahu, que estava a punt de ser jutjat per corrupció i potser inhabilitat, i a punt de ser «desallotjat» del govern per un pacte entre partits, ha fet ús de la provocació quan, en plena celebració musulmana del Ramadà, la policia intervenia a l’esplanada de les mesquites amb fortes càrregues contra els manifestants palestins. De moment, el líder de la dreta israeliana ha aconseguit revertir al seu profit la situació política. A costa de què? De dur la devastació a Gaza, la franja de territori més densament poblada del món (360 quilòmetres quadrats –mitja Menorca- i prop de dos milions d’habitants), una mena de camp de concentració per a una població oprimida, humiliada, castigada.

L’odi, una volta ha aferrat, és molt mal d’erradicar. Yishaid Sarid, autor de la novel·la «El monstre de la memòria» (2020) i una veu incòmoda a Israel, gosa qüestionar com es construeix la memòria, quin relat en feim. Observa que la condició humana sent una fascinació pel mal, i en canvi no ens esforçam a narrar les històries dels autèntics herois, els supervivents i tota la gent anònima que hi perd la vida.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Escriu Sarid: «En una de les visites a Birkenau, un estudiant gras amb ulls murris i les galtes morades de fred va començar a gravar «Mort als esquerrans» en un envà de fusta del camp de les dones. Un professor que vigilava se’n va adonar i el va aturar. Els seus companys el van consolar dient-li que a Israel acabarien junts la feina. Estaven embolicats amb la bandera de la pàtria, portaven la quipà i passaven entre les barraques destil·lant odi, no contra els assassins sinó contra les víctimes. Costava d’entendre».

Els moviments d’extrema dreta estan en auge. Tenim molta responsabilitat a explicar la història a les generacions futures, per no repetir la transmissió de l’odi.