El món de les gestions ha canviat i amb ell la manera de dirigir-se a una companyia o administració, per un producte o per un servei. Per telèfon, t’avisen que la conversa pot ser gravada. Si et demanen que facis la petició per escrit, la deguda redacció clarifica la solvència davant d’un possible descuit. També ho fan per intentar guanyar temps.
D’exemples, n’hi ha de tota mena. Un tema que va de banda de tots, són els bancs. Aquests, emportats per les diverses i continuades crisis econòmiques, han reduït oficines i personal treballador. Cruixen.
Actualment els papers s’han invertit. Abans, anaves a fer una diligència i tothom t’ajudava, t’ho facilitava. Ara sembla que inicien un campionat de posar traves. O et falta a o b. La gestió que més xoca és la renovació del DNI. Aquí passa una dècada i tot segueix igual: instal·lacions prehistòriques, les fotos de tota la vida, i la taxa de 12 euros en efectiu i just, que no retornen canvi.
Avui em tocava l’AstraZeneca, la segona dosi dels menors de 60 que es van posar fa 12 setmanes als serveis essencials i que va acabar interrompuda pels casos de trombosi. Sembla que ens faran signar un paperet per l’A-Z, o bé escollir la combinació amb la Pfizer. Consentiment informat en diuen, però vertaderament és la constància escrita que els redimeix de responsabilitat si em provoca efectes secundaris desconeguts.
Les gestions, avui, acaben amb la resignació d’uns i la cara de pòquer d’altres.
