S’indult és una mesura de gràcia, de caràcter excepcional, que es troba regulada a sa Llei de 18 de juny de 1870 i que consisteix en perdonar parcial o totalment ses penes des condemnats per sentència ferma. A Espanya, qui té sa potestat d’atorgar indults és el Rei, a proposta, açò sí, des ministre de Justícia, prèvia deliberació des Consell de Ministres. En poques paraules, qui concedeix vertaderament s’indult és es president des Govern.
Però no és lo mateix s’indult que s’amnistia, que és lo que exigeixen es separatistes catalans responsables des cop d’estat de s’1 d’octubre de 2017. Així com s’indult suposa s’extinció de responsabilitat penal (perdonar sa pena), es colpistes reclamen s’amnistia perquè aquesta suposa es perdó des delicte, ja que una persona indultada segueix sent culpable, encara que se li hagi perdonat es compliment de sa pena, i una persona amnistiada no. I ells, clar, afirmen que no han fet res mal fet.
S’octubre de 2017 es polítics de sa Generalitat de Catalunya van perpretar un des delictes més greus que se poden dur a terme a un Estat de Eret: un cop d’estat institucional amb s’objectiu de revertir s’orde constitucional, sa legalitat vigent. Sa Constitució Espanyola -pactada entre tots i refrendada pes poble espanyol- deixava de tenir vigència a Catalunya per donar pas a unes lleis de desconnexió imposades de manera autoritària pes partits polítics que governaven i prou. De facto, tots es catalans veien anul·lats es seus drets com a ciutadans espanyols recopilats a sa Constitució. Ses persones residents a Catalunya van quedar aquells dies a mercè de sa voluntat des polítics colpistes, que tenien a ses seues ordes a 17.000 mossos d’esquadra armats per fer complir lo que ells vulguessin, ja que sa llei, senzillament, va deixar d’existir. Quasi res, no?
La setmana passada, es president des Govern, Pedro Sánchez, va donar entenent en es Congrés des Diputats que pròximament indultaran es colpistes catalans: «La Constitución Española recoge en su espíritu tanto el castigo como la concordia. Hay un tiempo para el castigo, y hay un tiempo para la concordia. El Gobierno tomará su decisión en conciencia. Y les puedo garantizar señorías que tomaríamos la misma decisión que si el Gobierno progresista tuviera 300 escaños. El Gobierno de España tomará una decisión en conciencia a favor de la convivencia entre todos los españoles».
I aquí tenim ses dues grans mentides des doctor cum fraude. ¿Per què diu en Sánchez que prendrien sa mateixa decisió encara que tinguessin 300 diputats? Perquè sap que és mentida, i que precisament indultarà es colpistes catalans per poder-se mantenir un any més en es poder, ja que el PSOE no té majoria i necessita es vots d’ERC en es Congrés. Sa Fiscalia i es Tribunal Suprem ja ha dit en un informe prescriptiu que es tractaria d’un escandalós «autoindult» inacceptable.
Per altra banda, sa Sala Penal de s’Alt Tribunal també diu clarament que no té lloc ni una sola condició de ses imprescindibles per sa concessió de s’indult: ni l’han sol·licitat es colpistes, ni existeix una mínima prova d’arrepentiment -tot lo contrari-, ni hi ha motius de justícia, equitat o tulitat pública. Es tracta d’una qüestió política com unes cases. O en Sánchez aconsegueix ets indults per tenir es vots d’ERC un any més o game over PSOE.
És insultant que en Sánchez s’ompli sa boca de concordia i de convivència entre espanyols quan es colpistes catalans que pretén indultar no només no estan arrepentits sinó que diuen clarament que ho tornarem a fer. Indultar-los seria una estafa monumental a tots es ciutadans i a sa democràcia espanyola que posaria de manifest que aquí no tots som iguals davant sa llei.
