Aquesta setmana se’m va ocórrer anar a comprar pinyons per fer una coca de Sant Joan a un establiment de proximitat que tinc a prop de casa, però l’única cosa que vaig trobar va ser una bosseta de 70g a 4,99 euros. No em vull queixar del preu perquè sempre m’havien dit que els pinyons són uns fruits secs que es fan pagar.
A més a més de la mala pinta que feien, el més decebedor va ser que quan vaig voler saber quina era la seva procedència, vaig llegir que havien estat collits a la Xina. Sense voler resignar-me, vaig fer un segon intent en un altre establiment més gran on vaig adonar-me que m’estaven tornant a vendre els mateixos pinyons xinesos, aquesta vegada però en un envàs transparent on no posava cap informació com si això els elevés de categoria. Al final la coca la vam fer sense pinyons però vaig pensar que com a espècie, ens mereixem tot el que ens estava passant i més perquè no pot ser que un fruit tan genuí de la conca mediterrània i tan present al receptari de les Illes o de Catalunya, l’hagem abandonat d’aquesta manera.
Ens agrada presumir de que som mediterranis com si fos una terra sagrada on la cervesa, les bosses de patata i l’oli comparteixen un origen celestial però no hem sabut cuidar un producte tan preuat i tan cotitzat com els pinyons. Doncs què vol dir ser mediterranis? Un dia m’ho va preguntar una persona sàvia i jo li vaig respondre que feia referència a persones obertes i acollidores que gaudeixen de la vida i de l’aire lliure. La seva resposta va ser millor. Tan mediterranis com qualsevol altra persona, ja ho veig.
