Per conduir cal posar-se el cinturó de seguretat, i açò que conduir sense no implica un risc de contagi de traumatismes cranioencefàlics. S’ha de circular per espais i a velocitats limitats, no es pot fer un ral·li a Pregonda ni les rotondes al revés (es veu poc enguany). Es passa sovint una ITV, en què revisen una propietat privada sense ordre de registre, i s’ha de renovar el carnet amb revisió mèdica obligada. També es paga assegurança, entre altres coses. I ens poden fer bufar per veure si hem fet llarg al sopar.
És així perquè la pura llibertat individual absoluta, que molts ara reclamen amb inflamació excessiva, no ha existit mai. Fins i tot la selva té una llei. Conduir sense normes seria un caos. Malgrat açò, el filtre d’accés a actes per raó de vacunes que pretenia el Govern era una mesura complexa que, segurament, requeria una base legal més potent que l’actual. La seva revocació judicial és molt discutible, però previsible i, en part, comprensible. És un tema èticament delicat.
Però posarem pegues als arguments del TSJB. Deu tenir raó en dir que la mesura cercava més fomentar la vacunació que evitar contagis, però és que fomentar la vacunació no és una cosa menor. Els jutges haurien de tenir prou cintura per almanco haver entrat a valorar si es vulneren més drets fonamentals quan es demora una cirurgia perquè l’hospital és ple d’ingressats per covid no vacunats o pel fet d’impedir anar a un concert de Tomeu Penya a un no vacunat que creu que Pfizer li posarà el dimoni dins jo.
La resolució judicial, sense faltar a la neutralitat, podria haver estat més amable amb l’administració. No és necessari posar-la sempre als peus dels cavalls, perquè a la llarga es crea un descrèdit molt perniciós. No passava res per haver-se estalviat alguns qüestionables arguments cunyadistes, com els relatius a les prestacions profilàctiques de la vacuna o a la immunitat de ramat. Com si en lloc de persones assenyades i preparades, els jutges fossin Aznar quan reclamava poder conduir una mica piripi.
