La factura

Són aquests fenòmens de la natura els que ens ajuden a tocar més de peus a terra sobre la fragilitat dels homes i dones damunt el planeta. L’erupció de Cumbre Vieja que escombra tot el que troba al seu pas o les inundacions d’aquest dimarts a Menorca de Ferreries i Es Mercadal, són exemples vius d’aquesta realitat. En el cas de Canàries, fenòmens geològics, en el cas d’aquí, atmosfèrics que apunten a les conseqüències d’un canvi climàtic que estem vivint en rigorós directe sense masses intencions en frenar-lo de veritat. Contemplar com s’engoleixen cases i edificis públics per la llengua de lava que avança perillosament, també fa preguntar-me per què es construeixen habitatges en una zona on sabem que hi ha activitat volcànica. Sentia ahir matí un professor d’arquitectura de la Universitat Europea de les Canàries a la ràdio afirmant que és una polèmica que existeix des de fa anys en aquella zona i que segurament, molts d’aquests habitatges s’han construït amb uns permisos que no s’haurien d’haver donat. Com a mínim, afirmava, la catalogació del sòl no ho hauria d’haver permès. Com es justifica tot plegat? El mateix passa quan l’aigua s’emporta habitatges que s’han alçat a les lleres d’uns rius que un dia, no saps quan, tornen a ser rius. La factura de tots aquests desastres no acostuma a ser barata perquè porta afegida el lent compàs d’espera entre les promeses de les ajudes que ara s’anuncien i l’ingrés al compte corrent de l’afectat. Per no parlar de la factura emocional de perdre tot allò material i immaterial com els records o les vivències. Cal aprendre un cop mes.