Es mes de juny d’enguany vaig escriure s’article «Què defensa na Marga Prohens?» abans que fos sa presidenta des Partit Popular balear: «¿Què opina na Marga Prohens de sa substitució lingüística des nostro eivissenc pes català estàndard a ses escoles i en ets àmbits públics de Balears? Un català estàndard que, per cert, ella escriu barceloninament a la perfecció a ses seues xarxes socials. Malament començam». Idò per fi sabem què defensa sa lideresa campanera.

Quan Pablo Casado va entonar es seu discurs en defensa des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i sa llibertat lingüística en es XVI Congrés Regional del PP, a Marga Prohens li va faltar temps per sortir a retocar ses paraules des seu president. En declaracions a IB3 Ràdio, Prohens va assegurar que «El que va dir Pablo Casado és una cosa que va arrancar mamballetes allà dedins però que també els arrancaria defora. I és que no som Països Catalans, que nosaltres som una comunitat autònoma amb una història mil·lenària. Que hem estat fins i tot Regne de Mallorca, que hem d’estar orgullosos del nostre patrimoni, de la nostra cultura i de ser qui som». Amb s’excusa des pastissos catalans, Marga Prohens aprofita per fer sa serp i no rallar de lo vertaderament important: Pablo Casado no va rebre una gran ovació per dir només que no som països catalans, sinó per dir que no xerram català sinó mallorquí, menorquí i eivissenc. Unes paraules, que per cert, també va dir Biel Company no fa massa temps en un acte des partit: «Y a partir de ahora no me oiréis más decir la palabra catalán porque yo hablo mallorquín». Sa veritat és que ni en Casado ni en Company van atacar en cap moment sa suposada unitat lingüística; ja que pes balears històricament es català ha estat sa manera de rallar des catalans, igual que es valencià ha estat sa des valencians. I és que aquesta havia estat sempre sa vertadera unitat lingüística que mos identificava. Intel·lectuals balears com Josep Maria Quadrado, catalans com Bonaventura Carles Aribau o valencians com Constantí Llombart tenien ben clar que balear, valencià i català eren variants de sa llengua d’oc o llemosina, i així ho van deixar escrit. Se posa de manifest, una vegada més, sa dimensió des problema de tenir uns polítics que no saben absolutament res de sa història de Balears i d’Espanya.

Insistida Prohens amb sa qüestió de sa llengua, va arribar a piular: «El meu posicionament quant a llengua és conegut. A jo ningú me donarà lliçons quant a llengua; sempre he estat en el mateix lloc i sempre hi seré. El Partit Popular defensa l’Estatut d’Autonomia. També és cert que l’article 35 parla de les particularitats de la llengua a cada illa i això és una riquesa. En tema de llengua, que no ens facin triar. S’ha de protegir, com mana el nostre Estatut, aquesta particularitat a cada una de les illes sense qüestionar la unitat de la llengua. Per tant, defens el nostre Estatut».

Sa qüestió que no entén sa presidenta popular és que sa unitat de sa llengua que mos imposa es catalanisme és una fal·làcia inventada ad hoc per condemnar ses modalitats balears a s’ostracisme. Qualsevol postulat que qüestioni s’estàndard barceloní o es nom de català per sa nostra llengua, encara que reconegui es tronc comú de s’idioma, serà considerat un atac a sa sacralitzada unitat lingüística. Però després a sa Comunitat Valenciana li poden dir valencià, i a l’Alguer, amb només 4.000 parlants, poden tenir un estàndard lingüístic propi per escriure en alguerés. En canvi noltros, a Balears, amb 1.187.808 habitants, només tenim a na Marga Prohens repetint com un lloret es discurs des catalanistes i parlant de ‘particularitats’ en tost de modalitats lingüístiques com reconeix s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució Espanyola.

En definitiva, Marga Prohens no defensa es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc sinó s’Estatut catalanista que mai vam votar es ciutadans balears i que mos ha duit a sa substitució lingüística des balear pes català de Barcelona a ses escoles, en es medis i a s’Administració. Queda clar, idò, què defensa ella. I no és lo nostro. Aquest és es Partit Popular que en campanya electoral mos va dir que defensaria ses modalitats insulars davant ses envestides des catalanisme. Ja ho veim. Com diu es clàssic, ni una mala palabra, ni una buena acción.