El temps passa volant i ja som a les portes de Nadal, per tant és el moment d’anar pensant en trobar formes de celebrar-ho amb la màxima coherència i ens anirà bé meditar sobre el què anem a celebrar.

En molts casos seran uns dies de retrobament familiar a l’entorn de taules ben parades, dins d’un ambient festiu i càlid. Res a dir en contra.

On hi hagi infants i avis, la tendresa hi serà encara més present i tothom voldrà gaudir de la seva companyia amb mostres de bondat i estimació. Bona actitud.

Potser que de forma explícita, o al menys en el pensament, hi siguin presents els parents i amics que ja no hi són i que els trobem a faltar a la taula. L’ambient ens és propici.

Els regals també arriben, cada societat de la seva manera, tió, pare Noel, arbre, perquè, sigui com sigui, ens agrada obsequiar o ser obsequiats i aquests detalls ens fan sentir estimats. Si són motius per donar un xic de felicitat i demostració d’estima, més en el sentit d’haver pensat en la persona concreta que no en grans escarafalls, ben vinguts.

Però tot això no és l’autèntic Nadal, si no ens aturem a meditar el què estem celebrant. No cal esbandir totes aquestes expressions, el que cal és que tinguin sentit. Si perdem aquest sentit hem de reconèixer que ni tant sols sabem el què estem celebrant. Tot el que he dit més amunt ho podem fer sense més motiu que trobar o retrobar l’escalf de l’amistat entre nosaltres i això no és pas dolent, però no és suficient si realment volem viure el Nadal amb plenitud. No ens auto-enganyem.

No pretenc amargar, ni tant sols afeblir, la gran festa que representa el Nadal, ni tampoc posar ombres a l’esperit que omple de bondat i bones intencions la majoria de nosaltres, però sí, crec que ens convé ser conscients del què celebrem.

He encapçalat aquest escrit com a «Meditacions sobre el Nadal», perquè així és com ho va fer Dietrich Bonhoeffer en la seva meditació, que us brindo tot seguit:

Aquell qui, finalment,

a la vora del pessebre,

deposa tota violència,

tot honor,

tot prestigi,

tota vanitat,

tota supèrbia,

tota obstinació,

aquell qui es posa al costat dels humils

i deixa que només Déu sigui gran,

aquell qui, en l’infantó en el pessebre,

hi veu la glòria de Déu

precisament en la humiliació,

aquest celebrarà l’autèntic Nadal.

Pot semblar molt exigent, i ho és, però si fem algun pas dels que ens suggereix aquesta Meditació, per petit que sigui, ja anirem pel bon camí.

Ens cal deixar per les generacions venidores el coneixement del perquè d’aquesta i d’altres festes i celebracions. Només així perdurarà l’esperit autèntic i el que les ha motivat.

Si no donem sentit i explicació dels orígens, tot s’anirà perdent i s’acabarà

celebrant la festa per la festa i totes iguals. En canvi sempre som a temps de donar a conèixer perquè una festa o celebració és diferent d’una altre i

la seva història, malgrat que els costums a vegades els han anat emboirant, tindrà sentit.

Preparem-nos per un bon Nadal i donem-li aquesta cobertura de bondat, esperança i generositat que ens brinda. Serà un Nadal més autèntic.