El mateix dia que Pedro Sánchez feia malabars per assegurar que havia complert la promesa de situar el preu de la llum al mateix nivell de 2018, la comercialitzadora que tenc contractada a casa m’enviava un correu informant de les noves tarifes que se m’aplicaran aquest nou any. Una forma eloqüent de contrastar la propaganda oficial que ens entra per la tele i la realitat que ens arriba a la bústia en forma de factura.

Si fins ara l’augment més escandalós l’havien patit les famílies acollides a la tarifa regulada, ara ens toca pagar la festa als altres, els del suposat «mercat lliure», els que hem servit d’excusa perquè el president digui que les seves mesures han evitat que paguem més que fa tres anys. La falsedat és tan obscena que fins i tot una associació de consumidors progovernamental com és Facua l’ha desmentida.

Si l’any 2021 ja hem patit la tarifa més cara de la història ara toca revisar la gran majoria dels contractes que tenen una tarifa fixa, perquè les elèctriques no es menjaran indefinidament el sobrecost del mercat majorista sense traslladar-lo als seus clients. En el meu cas, per exemple, el preu de l’energia puja un 80 per cent el mes qui ve (passant de 0,177 euros kilowatt/hora a 0,320), de manera que el rebut anual augmenta 350 euros. Ara multipliquin aquesta pujada si el client és una família amb fills o l’impacte que té per a mileuristes, aturats o gent gran que necessita encendre un radiador.

Ens diuen des de l’estiu que no ens hem de preocupar, que la pujada és transitòria i que s’han pres mesures per esmorteir l’impacte. Però el resultat és que una economia enfonsada per la pandèmia s’ha topat amb una espiral inflacionària que s’ha estès de l’energia a la resta de sectors i allunya la recuperació. L’any que ara comença, el govern «més progressista de la història» ens farà més pobres a tots.