07/01/22 3:59
Diuen que és la nit més màgica de l’any però l’endemà (que és avui), el podríem considerar el despertar més dolç de tots els que ens toca fer, no els sembla? Tal com està el món, la diada de Reis és encara de les darreres coses que ens queden on els adults seguim conxorxats generació rere generació per tal de mantenir encesa la flama d’un dia tan especial. Una festa, no ho oblidem, de les religioses, que ha sabut resistir el pas del temps com cap altra perquè en el fons, ens connecta de bell nou amb la nostra tendra infància d’una manera directe, com quan ens mirem al mirall. Crec que el dia que deixem de creure amb Melcior, Gaspar i Baltasar, haurem perdut definitivament la il·lusió i amb ella, el motor que fa moure el món.
