Enmig de tants casos de covid-19 que no paren de créixer (com aquesta onada, no n’havia vist amb tanta proliferació al meu voltant més immediat), un té la sensació d’estar protagonitzant el paper del malalt imaginari de Molière, l’hipocondríac Argant. Cada vegada que fem un esternut o ens regalima el nas, per no dir quan fem un estossec, els ulls propis i aliens es posen com taronges i pensem que ens ha tocat. La psicosis que comporta anar esquivant la malaltia i alhora, observar-se a un mateix contínuament per si les mosques, fa que el mestre de la comèdia francesa revisqui més que mai amb aquesta obra tan hilarant. Precisament aquest mes de gener es commemoren 400 anys del seu naixement i les vicissituds que ens toca passar relacionades amb la salut, me’l fan recordar tot sovint.
Xubec
Molière
David Baret 20/01/22 03:59
También en Opinión
- Eclipse total de luna: Cómo, cuándo y dónde verlo en Menorca
- Costas deniega el permiso para los 498 amarres y fondeos de las calas del litoral de Sant Lluís
- Que la colocación de mesas y sillas delante de la puerta de la iglesia de Santa Maria de Maó...
- Diecinueve proyectos en suelo rústico se libran de la moratoria de nuevas plazas turísticas
- Problemas jurídicos bloquean la ruta de bus de Ciutadella al aeropuerto