«Un destí ric en natura, art, cultura i gastronomia». És part del reclam d’un dels expositors de Fitur. Vostè, que s’ha informat de la fira turística a través de mitjans insulars, tal vegada ha pensat que és un eslògan de l’estand de Menorca. I ho podria ser, ben cert. Però és de República Dominicana. En realitat podria ser el lema de Menorca i també de gairebé tots els destins que participen en la fira. Entre les diferents propostes de les comunitats i ciutats espanyoles, per exemple, l’homogeneïtat dels missatges és aclaparadora. La majoria dels grans enunciats i reclams promocionals són intercanviables els uns amb els altres.

Que un destí turístic es promocioni com a sostenible, paraula omnipresent que la reiteració ha banalitzat, més que un distintiu sembla un requisit per entrar a la fira. Tothom sosté, malgrat que gairebé no produeixi energies renovables, ompli tots els racons de cotxes o mantengui hotels sobre platges. Proclamar-se sostenible és la versió publicitària del domèstic «a casa no miram molt la tele». Queda fatal no dir-ho i en realitat... devorant las tentaciones fins a les mil.

L’aposta de Menorca aquest 2022 ha estat la gastronomia local. Molt bé. Un reclam molt interessant... i corrent. Galícia, Turquia, Navarra, Sanlúcar, Saragossa, Còrdova, Tailàndia, Barbate, Castella i Lleó o País Basc, són només una petita selecció dels molts destins que a Fitur treuen pit dels seus panxons autòctons.

Natura, tranquil·litat, béns culturals, camins...? Tampoc en tot açò té Menorca l’exclusiva, precisament. Aquests valors són com l’anglès bàsic, el títol d’ESO, els coneixements d’informàtica nivell usuari i el parell de mesos d’experiència com a cambrer dels currículums laborals. Un mínim comú múltiple.

No es desanimin, estimats. Avions igual no, però de motius per passar unes vacances a Menorca n’hi ha de sobres, tots ben atractius per a ecologistes, senderistes, golafres, estressats i culturetes. Tenim moltes virtuts, tot i que l’originalitat no n’és una.