TW

A l’antiga Roma el Februarius era un dels mesos més importants de l’any. Amb ell es tancava el cicle anual i les februa eren uns instruments que servien per als rituals de purificació, necessària tant per a les persones com per a les llars i les ciutats. En acabar l’any, idò, deu ser aconsellable passar balanç del que ha succeït, alegrar-se per les coses bones i penedir-se dels mals que s’hagin pogut causar. Entre les festes que s’hi celebraven, n’hi havia una, l’amburbium, que era una processó que voltava les murades de Roma per protegir la ciutat i el seu recinte sagrat (pomerium). També hi havia les fornicalia (festa dels forns), la darrera jornada de les quals se la coneixia com a stultorum feriae o la festa dels babaus, un dia poca-solta per als despistats. A final del mes, les famoses lupercalia (en llatí lupus és llop, el gran perill per als ramats d’ovelles) rememoraven els pastors originaris de la capital de l’Imperi: els lupercs, amb els seus fuets de pell de cabra ventaven a tothom que es trobassin pel camí.

Cosa queda de tot açò en el substrat dels Carnestoltes: la rua; el menjar gras, que es duia a coure als forns comunitaris a disposició dels vesins; el capgirament dels papers socials per unes hores, especialment en les disfresses, que, emprarant-se en l’anonimat de les màscares, permetien fustigar tot de vicis dels poderosos.

Noticias relacionadas

En els nostres dies de política esperpèntica que just sembla un carnaval, avui sabem que envoltar pacíficament el Congrés dels Diputats protestant contra alguna malifeta d’un govern pot comportar penes de fins a cinc anys de presó i que desobeir una norma del poder (per injusta que sigui), com exhibir un símbol groc per l’atropell dels «a por ellos», pot causar la inhabilitació d’un diputat o d’un M.H. President i el greuge als milers de ciutadans que aquells representaven. En canvi, impedir violentament un exercici institucional democràtic (posem que parlam de l’assalt d’energúmens a    l’ajuntament de Lorca) pot ser considerat com un simple error lamentable fruit d’un moment d’ofuscació. I què en direm de les falsedats, falòrnies, boles o condefes que es fan córrer interessadament per provocar estats d’obnubilació i manipulació de masses?

Posats a salvar tradicions, bé podrien sortir altre cop els lupercs a fuetejar tanta màfia, que, tanmateix, disfressada d’honorable durant tot l’any, oculta prou els seus interessos i manegen la vara d’ administrar la (‘seva’) justícia.