Joan F. López Casasnovas17/02/22 3:59
TW

Durant la crisi dels míssils a Cuba entre la URSS i els EE.UU., aquell octubre de 1962, el món va estar a punt d’una guerra nuclear, que hauria estat devastadora. Era ben viu el record d’Hiroshima i Nagasaki, just havien passat 17 anys. Resàvem perquè Déu salvàs la humanitat d’un més que previsible holocaust. No sé si l’angoixa general o el poder taumatúrgic d’unes pregàries infantils va fer que Khrusxov i Kennedy no fessin el gran disbarat. Sonen tambors de guerra a l’est d’Europa (Europa, una vegada més, escenari de conflictes però lluny de les potències impulsores). Mobilitzem el no a la guerra, de bell nou, amb una ciutadania activa i qui vulgui resar que resi. En el fons tot fa un tuf a interessos de les indústries armamentistes, que mai han entrat als seus balanços el cost de vides.

D’altra banda, cedint a les pressions de lobbies energètics, la Comissió Europea proposa etiquetar de «verdes» les inversions en gas natural i energia nuclear. Com poden ser ecològics un gas que contamina amb CO2 i unes centrals nuclears que, a més de les catàstrofes que han causat, creen residus radioactius indestructibles durant segles? Hi ha qui pretén justificar-ho: -«Bé que no siguin energies verdes, però almanco ajuden a eliminar el carbó i afavoreixen la transició a les energies netes». Qui no es consola és perquè no vol.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Tenim present aquell grafisme d’un sol somrient amb l’eslògan «Nuclear, no gràcies»? Es va crear l’any 1975 i mobilitzava milions de joves de tot el món per oposar-se a les centrals nuclears. Els joves d’ara, què n’opinen després de tastar el succeït a Houston, Txernòbil (a Ucraïna, sí), Fukushima, i en menor escala a altres zones del planeta com la contaminació a Palomares (Almeria, Espanya) encara activa?

Quan recalava a la badia de Palma un vaixell de propulsió atòmica o amb armament nuclear, el grup del PSM-Entesa de l’Esquerra de Menorca advertia en seu parlamentària: -«Avui hi ha perill nuclear directe a les Illes». Succeïa açò pels anys 80 i 90 del segle passat. Ara igual se sap, però potser no mereix comentari. De llavors ençà han continuat aquestes visites i no ha passat res. Però si un avi deia que poca broma amb les armes, que «una granera es va disparar», quant i més no ens hauria d’alarmar tot el que gira entorn a l’energia nuclear! Ni que en tingués cura una cohort d’àngels de la guarda.