Dimarts de la setmana passada va ser un dia històric per ets amants de sa manipuladíssima paraula consens. Tots es partits polítics des Congrés i des Senat, d’esquerra a dreta -a excepció de Vox-, se van posar d’acord amb una cosa elemental: tumbar sa proposta de Vox per eliminar ses subvencions a partits polítics. ¡Déu mos en guard!

Sa comissió mixta Congrés-Senat per ses Relacions amb es Tribunal de Comptes va tancar files contra sa proposta d’acabar amb es fons públics que reben es partits. Sa proposta de Vox només va comptar amb es seus tres vots a favor, mentres que es 28 de PPSOE (perdó, PP i PSOE) van votar en contra, Ciutadans es va abstendre, seguint en sa seua línia cap a s’extinció, i Podemos directament ni va assistir -clar que sí, ¡per açò els hi pagam!-. Concretament, parlam de més de 170 millons d’euros anuals de subvencions estructurals pes funcionament ordinari des partits, an es que hi ha que sumar ses ajudes electorals multimillonàries cada vegada que hi ha eleccions. Una punyetera vergonya.

¿Per què hem de pagar es ciutadans espanyols més de 170 millons d’euros a s’any a sindicats i partits polítics? ¿Que no els hi basta amb que els hi paguem una bona nòmina a final de mes quan milers d’espanyols les passen canutes amb una crisi econòmica provocada per un govern socialcomunista que mos du a sa ruïna?

Es partits polítics, es sindicats i sa patronal no són institucions públiques sinó privades, i de base associativa, de manera que s’haurien de finançar íntegra i exclusivament de ses aportacions des seus afiliats i donants particulars. Igual que feim ses associacions i fundacions que dignament defensam uns valors sense obligar a tots es contribuents a sufragar es costs de ses nostres activitats.

És trist, però mos diran que açò d’eliminar ses subvencions a ses paparres públiques que mos xuclen fins es darrer cèntim també deu ser cosa de s’extrema dreta -com tots es camioners i agricultors d’Espanya-, i que ara toca perdre es temps rallant de sa galtadeta d’en Will Smith a no sé quin presentador d’uns premis i d’un sector, es cine, que tampoc haurien de rebre ni un euro de s’erari públic. Senyors i senyores, açò farà un tro. Prou vividors. ¡Acabem amb ses paparres públiques!