«La història contemporània ens informa que els pobles no s’han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica, hauria d’haver-s’hi esdevingut tot el contrari: a mesura que els temps avançaven, els pobles -la gran massa de la població dels Estats- sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó de la progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a contribució; i alhora, les possibilitats d’acció civil i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades a víctimes». Amb aquests mots Joan Fuster entén que en les relacions humanes, i més quan intervenen «raons d’Estat», no hi sol haver «bona lògica». Aquesta cerca esbargir les falsedats per trobar la veritat, que sovint s’oculta darrere prejudicis i manipulacions ideològiques. És tòpic dir que la primera víctima de les guerres és la veritat.
De rebot
Joan Fuster i la guerra
07/04/22 3:59
También en Opinión
- Que entre las playas de Cavalleria y Cala Mica...
- Zoe y David: una historia de amor por Menorca con boda incluida
- Relevo al frente de la presidencia de la Asociación de Comerciantes de Menorca
- Empieza el rodaje en Menorca de la serie 'Favàritx': este es el elenco de actores
- Conflicto vecinal en Cala Morell: piden amparo al Ayuntamiento de Ciutadella ante una junta «ilegal»