En els annals de l’esport trobem partits i competicions que es van donar per guanyats abans d’hora, quan el resultat encara estava enlaire i depenia de les circumstàncies. L’afirmació que encapçala aquest escrit és contundent, no es pot confiar, ni avançar esdeveniments, ni alegrar-se massa, el millor és deixar els cants de victòria per quan tot hagi acabat.
El Barcelona havia guanyat 1-3 en el partit d’anada de la Women’s Championship i van omplir el camp per rompre un rècord mundial, l’ambient era el perfecte, en els resultats precedents hi havia qualque golejada, és a dir que ho tenia tot a favor. A demés va marcar l’1-0... dominava el joc, creava ocasions i l’adversari no havia xutat a gol, per tant, tot anava dacord amb el guió previst.
Ningú podria pensar que en una jugada aillada empatarien de penal i que d’un magnífic xut llunyà l’adversari s’avançaria en el marcador, situant-se a un gol d’empatar l’eliminatòria. Son moments crítics en que pots perdre la seguretat i confiança en el teu joc. Quan podien aparèixer els incipients temors, les blaugranes aconseguiren l’empat i el tercer gol en pocs minuts i no donaren opció als dubtes.
Emperò aquells moments desprès de l’1-2 foren delicats, son espais de temps en que pot sorgir el canguelis a la graderia per si la festa prevista s’espatllarà.
Per similitud em va venir a la memòria quan era un al·lotot, la temporada 1971-72, un Unió-Menorca. Ambdós havien arribat a la darrera jornada de lliga menorquina empatats a 26 punts. A més de ser un derbi, un partit de la màxima rivalitat, hi havia en joc fer campió i jugar les eliminatòries d’ascens.
L’ambient era de partit de gala, de les gargamelles sortien crits d’anim, s’havien repartit centenars de banderetes que les mans dels aficionats feien onejar i tothom donava per segur el que havia de succeir.
Crec recordar al descans el resultat d’1-1. En l’inici de la segona part Juan Millán just superat el mig camp xutà a porteria, el baló va descriure una majestuosa paràbola, passant per sobre del porter «Chicha» Tudurí, un golàs que al final donà la victòria al Menorca. Acabat el partit no ho podia creure, impactat i amb l’estat d’ànim baix mirava a una banda i altre, cercant explicacions a com el pitjor desenllaç havia estat possible.
Perdre proporciona ensenyances. En la història de tots els clubs per gran que sigui el seu palmarès hi ha amargues derrotes i si no l’has contemplada com a possible i fas festa abans d’hora, la caiguda és encara més dura.
El partit al Camp Nou sí que finalitzà amb festa grossa, amb una emotiva celebració tal com era esperat. Per cert magnífic el comportament de les futbolistes del Madrid, primer competint en els dos partits i segon quedant-se a la gespa admirant l’espectacle de la sintonia entre el públic i les jugadores blaugranes. En definitiva sana enveja del que voldrien per a elles i els seus aficionats d’aquí a poc temps, jugar al Bernabéu ple fins a dalt de tot.
