Fa anys al no haver-hi ni retransmissions ni filmacions dels partits, els aficionats no podien visualitzar el joc del seu equip a fora casa. Aprofitant aquesta falta de visió i desinformació hi havia qualque futbolista molt ‘viu’, que en camp contrari no s’implicava gaire en el joc, jugava sense força, no posava la cama en els balons dividits i corria el menys possible.
Quan jugava en camp propi davant els ulls dels seus aficionats, la cosa anava de manera ben diferent. Aquí el truà es transformava, tenia energia, es deixava la pell al camp, no donava ni una pilota per perduda, anava al xoc, volia el baló, ho donava tot per tenir protagonisme i guanyar el partit.
Les directives a demès de l’informe de l’entrenador, tenien dins la plantilla un ‘confident’, que els donava informació d’aquesta actitud passiva, falta d’esperit de lluita i de professionalitat i es clar, llegien la cartilla al pillet.
Avui en dia l’espècimen passiu que no suava la samarreta s’ha extingit, ja que l’esforç i la màxima concentració comencen en els entrenaments. Estar en estat d’alerta, anticipar-se i llegir el joc contínuament, són exigències en cada partit.
La intensitat és un concepte cada vegada més important i recurrent en el món de l’esport, una paraula crossa que s’utilitza de forma espontània i maquinal en la parla prèvia al partit. Així, podem escoltar dir que «Hem d’entrar al partit amb intensitat, hem de jugar amb la màxima intensitat para tractar de guanyar, o si juguem amb intensitat i mentalitat...».
També serveix quan es guanya, «Hem tingut aquest puntet d’intensitat necessari...», «hem tingut intensitat i actitud o amb intensitat i pressió no hem deixat que fessin el seu joc...», i sobretot n’és la culpable de tots els mals quan es perd, «No hem tingut intensitat competitiva, no hem tingut ni profunditat ni intensitat, ni hem tingut intensitat ni ritme, no hem tingut l’agressivitat i intensitat necessàries...».
No estar intens o lent en el joc pot ser motivat per raons físiques, com a conseqüència de jugar molts partits seguits les cames es noten feixugues pel cansament, en altres, les causes de la falta de tensió o estar espès en el joc poden ser psicològiques o senzillament per mèrits del rival.
Evidentment és difícil mantenir la puixança i la potència durant tot el partit, pot haver-hi falta de vivesa a intervals o puntual, com a l’hora de defensar una falta o un córner. Un bon equip ha de manifestar intensitat tan defensiva com ofensiva no a guspires en petites quantitats, sinó mantenir-la al llarg de tot el partit.
Deia el mestre Cruyff que li agradava deixar munició a la banqueta. En el Barça actual 15 gols els han marcat no titulars, que han entrat al camp en la darrera fase del partit o en els minuts finals. Aquets jugadors fresquets, juguen amb més potència i ardor que els cansats defenses, que pateixen un desgast en el rendiment i per tant una manca d’intensitat en el seu joc. És mèrit de l’entrenador que els jugadors de recanvi surtin motivats, en cap cas enfadats per ser reserves, es a dir, ‘intensos’.
