Aquest dimarts, si tot es desenvolupa com molts i moltes destijam, es trobaran o ja s’han trobat els representants dels partits que han format part fins ara de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca per intentar resoldre les diferències que es van fer públiques fa deu dies i van motivar la ruptura del pacte per part de Més, amb la dimissió dels seus tres consellers i tot l’aparell de confiança.
Des del govern insular es va fer una crida llavors al diàleg i sembla que avui serà el primer capítol d’aquest esforç de recomposició. Durant aquests deu dies, PSOE i Unides Podem han mantingut una actitud de silenci, i Més una actitud més activa per reforçar posicions. Fet i fet, els 15 dies que demanava Susana Mora per intentar trobar un punt d’acord, i que Més no va acceptar, es compliran amb les negociacions obertes. Jo crec que ningú no pot aventurar quin serà el resultat final i si serà suficient per a resoldre o limitar les conseqüències de la ruptura.
Bàsicament, hi ha dues postures: la de Més, que creu que s’ha d’enviar el projecte de Llei de Reserva així com està, amb els informes sobre conflictes de competències i inconstitucionalitat ja presentats, perquè sigui el Parlament qui incorpori les modificacions necessàries, i la del PSOE i Unides Podem, que consideren que la llei ja ha de sortir de Menorca amb totes les garanties jurídiques per evitar que sigui modificada a Mallorca per un parlament on poden tenir el vot decisiu partits que no tenen presència a la nostra illa. Coincideixen les dues postures en el fet que s’ha d’aprovar el projecte de Llei de Reserva de Biosfera. Això ningú no ho ha posat en dubte. Desconec si hi ha casos anteriors de projectes de llei presentats pel Consell Insular. Jo només record, perquè hi era, la que es va presentar sobre el Camí de Cavalls, aprovada l’any 2000. Aquella vegada no hi va haver polèmica perquè crec que hi va haver acord en tot el procés.
Les lleis, com aquesta de la Reserva tenen sempre una segona i una tercera part: la segona és la del desenvolupament normatiu i reglamentari, la tercera és la del seu compliment. Perquè aquestes dues siguin realment efectives s’ha de treballar per a què el contingut de les lleis expressi el compromís més ampli al qual es pugui arribar. Crec que aquesta qüestió i la d’evitar que el desenvolupament de la llei de Reserva l’hagi de fer una altra majoria política, és motiu suficient per l’esforç que estic convençut faran totes les parts.
