Avui és Sant Jordi, dia en què molts autors, fins i tot aquells que es proclamen aliens als vessants capitalista i vanitós de la literatura, promocionen les obres que justament acaben de publicar. Molts lectors i no lectors compren alguna obra, per devoció, pel descompte i per participar de la tendència popular del dia.
Hi ha un gènere que aquest Sant Jordi voldria reivindicar, ja que està en un nivell de consideració molt inferior a la poesia, les grans novel·les d’època o, fins i tot, els receptaris de famosos. Són els manuals d’instruccions, uns textos funcionals, de gramàtica descuidada, sovint ignorats, mal traduïts, de comprensió complexa i edició austera. No els trobaran avui a les parades ni es llueixen a les prestatgeries de cap casa. Arriben a les nostres mans com a complement d’algun aparell. Són anònims i gratuïts, d’ús efímer. No mereixen crítiques profundes, fòrums de debat ni clubs de lectura.
Però, què seria de les nostres vides sense els manuals d’instruccions? No en farien falta més? No ens ajudaria tenir un manual per a coses tan bàsiques però desesperants com treure el plàstic d’un Chupachups, escollir la cua més ràpida del supermercat o entendre la recent crisi política del Consell? En aquest darrer cas, per exemple, és complicat sense un manual d’instruccions poder discernir per què de sobte tot el mecanisme es va escalfar en excés quan poc abans no es veia cap llum vermella, per què va sortir tantíssim fum, si l’avaria s’origina només per l’aplicació d’elements externs no recomanats per una part dels fabricants, per què aquests elements van passar de sobte a ser tan inflamables, per què es va utilitzar un producte de neteja jurídica defectuós i caducat, per què algú es va saltar per deixadesa passes del muntatge, si es va produir un canvi sobtat de tensió (elèctrica) o per què, quan ja semblava tot abocat a la deixalleria, torna a funcionar després d’un petit retoc tècnic. Només queda clar que és millor mantenir-ho fora de l’abast dels fillets.
