TW

PSOE i Podemos no deixen de sorprendre-mos en matèria lingüística. Fa qüestió d’un any, Unidas Podemos va presentar unes esmenes en es Congrés des Diputats -que llavor serien retirades per ses pressions catalanistes- on reivindicava sa diversitat lingüística de sa llengua catalana- valenciana - balear, i on defensava sa validesa de ses tres denominacions pes nostro idioma. Ara, es Ministeri de Treball ha publicat es «Plan nacional de sensibilización en seguridad y salud para el sector pesquero» en castellà, vasc, gallec, català, valencià i… balear. Amb s’anècdota de que s’il·luminat que va redactar açò des des Ministeri va escriure ‘baléà’, una denominació acientífica, sense tradició literària ni històrica, senzillament inexistent i que no s’ha escrit mai en tost d’escriure balear, que és sa denominació correcta i reconeguda per sa Real Academia Española, sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana o s’Institut d’Estudis Catalans, tal com es gran filòleg i prevere Antoni Alcover va batiar sa seua obra magna, es Diccionari Català-Valencià-Balear.

Sa veritat és que açò des ‘baléà’ no ha estat més que una pedra a sa sabata pes moviment balearista, un empreny per aquells ciutadans que defensam es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc amb seny i respecte a sa tradició literària, sa lingüística i sa filologia. Una ocurrència d’uns pocs que segurament de bona fe però de manera molt desafortunada volien defensar es balear i ho van fer de sa pitjor manera possible: inventant-se una parauleta que ha servit durant anys pes catalanisme com a arma per desprestigiar es balearisme com si es tractàs d’un moviment d’incults i analfabets. Es temps i sa bona feina de Sa Fundació defensant es balear des des sentit comú i sa normativa oficial ha demostrat que açò no era així, i que es de la ceba no saben com justificar es genocidi lingüístic que s’està duguent a terme a ses nostres illes més enllà d’intentar ridiculitzar a tots aquells qui mos hi oposam obertament.

He de reconèixer emperò sa xalada que més d’un hem fet amb sa rebotada que han agafat es senador de Més, Vicenç Vidal: «Ya estamos hartos. Pedimos al Senado la identificación de la persona o personas que han autorizado que en una web pública del Estado figure el ‘baléà’» demanant a sa cambra territorial «Quién es el responsable de este disparate» o «con qué criterio se propone dicha terminología para referirse a la lengua catalana, propia de Baleares». Un altre qui s’ha posat com una mona ha estat es secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda d’Esquerra Republicana: «El Gobierno español hace el ridículo. No son capaces de proteger las lenguas que hay y se inventan otras nuevas. O mala fe o ignorancia absoluta».

Noticias relacionadas

Açò és lo que s’ha publicat a «Es Diari», però es periodistes s’han deixat lo millor. I és que el sr. Sureda no en té prou amb acusar de mala fe a qui sense voler hagi escrit ‘baléà’ en tost de balear, sinó que en seu perfil de Twitter ha arribat a afirmar que lo pròxim a eliminar ha de ser es valencià. Atenció a sa piulada: «El govern espanyol rectifica i lleva l’aberració ‘baléà’ de la seva web. Ara és el torn d’arreglar això del valencià. Hi som i hi serem. La unitat de la llengua no es toca».

¿Qui es pensa que és el sr. Miquel Àngel Sureda, a qui no coneixen ni a ca seua, per amenaçar es valencians amb llevar s’opció de valencià? ¿Qui és creu que és un secretari autonòmic per fotre es nas a una altra Comunitat Autònoma com sa Valenciana i exigir an es Ministeri de Treball que incomplesqui sa llei, violant així s’Estatut d’Autonomia Valencià que diu que es valencià és s’idioma propi de sa Comunitat Valenciana?

Açò des ‘baléà’ és ridícul, sí, però encara més ridícul és veure es nostros representants públics escriguent el català de Barcelona i renegant de sa nostra identitat lingüística mil·lenària. És trist que un funcionari a Madrid s’equivoqui amb un terme que no existeix, però més ridícul és que a Balears, on conservam sa llengua més pura i arcaitzant, ets al·lots aprenguin a ses escoles a dir «jo sóc» en tost de jo som.

Es problema no és que un funcionari madrileny escrigui ‘baléà’ en tost de balear. Es problema pes catalanisme és sa simple existència des balear i es valencià, dues varietats lingüístiques tan vàlides i correctes com es català. Es problema per ells és sa diversitat lingüística des nostro idioma que xoca de ple amb es plans separatistes de sa minoria que mos governa que són balears però se senten catalans. Açò ho és un ridícul i una afronta, senyors, i no lo des Ministeri!