Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca. Així diu una tonada habitual entre els estudiants universitaris, que es troben periòdicament per fer catarsis que combatin l’enyorament. Molts agafaran sendes que els mantindran a altres indrets, però uns quants altres comencen a pensar en tornar a establir-se a Menorca en haver passat la trentena.
Llavors es troben amb que els preus per compra o lloguer d’habitatges s’han situat fora de l’abast de les rendes normals, no diguem ja de les baixes. Tornar a la seva Menorca vol dir anar a viure amb els pares o haver de compatir pis com quan van començar a estudiar. Els mateixos escenaris poc engrescadors amb què es troben els joves que no han sortit a estudiar a fora.
Independitzar-se és cada vegada més complicat. Però hi hauria solucions. Tot és cosa de saber estructurar la demanda ciutadana i preparar la resposta institucional. I com sempre, no equivocar el diagnòstic.
Per exemple, hi ha gent que ha descobert fa molt poc que venen jets privats a l’Illa. Alguns diuen que això passa perquè som una Reserva de Biosfera, i d’altres ho atribueixen a l’arribada d’una important firma de galeries d’art. Si apliquem el mètode científic a aquestes hipòtesis i les creuam amb les dades, veurem si hi ha o no fonament.
Mirem el moviment de jets privats de la setmana santa de l’any passat. A Menorca es van registrar 33 vols privats, a Eivissa van ser 134 i a Mallorca 220. Oh, sorpresa! A les illes del costat, que no són Reserva de Biosfera ni tenen aquestes firmes de galeries d’art, hi ha més avions privats que a Menorca. O sigui, que a l’Illa més protegida és on hi ha manco aviació d’aquest estil.
La ciència ens diria per tant que la hipòtesi elaborada és falsa, i que la presència de jets no és deguda a cap de les dues causes descrites. Ben segur que el tipus de milionari que ve a Menorca té altres sensibilitats que els d’Eivissa, però queda clar que no calen ni Reserva ni galeries d’art perquè venguin milionaris. I sembla que, com més es pugui especular, més s’incrementa la seva presència.
A Menorca s’han fet algunes inversions interessants, que generen produccions i renda. Però també s’han comprat finques agràries i s’han venut al cap d’uns mesos amb guanys astronòmics. Això ha anat bastant lligat a les perspectives de llicències d’agroturismes sense límits de places, que per sort s’han apaivagat amb les noves regulacions. Però l’altra inversió sistemàtica, que encara es manté, és la destinada a habitatges que són dedicats al lloguer turístic no declarat.
La manca d’efectivitat en el control d’aquesta modalitat d’allotjament turístic ha fet que es disparés, amb conseqüències quantitativament catastròfiques per les cases residencials, com ara podrem veure.
Any 2019, darrera referència turística precovid. El mes d’agost, segons l’Obsam, hi ha una punta d’unes 205.000 persones sobre l’Illa. A l’hivern érem unes 80.000. N’hi ha 13.400 més que estan empadronades però no hi són a l’hivern (estudiants i gent de segona residència). Tenim unes 81.000 places turístiques legals. Sumem (80.000+13.400+81.000 = 174.400) i ara restem (205.000-174.400 = 30.600). O sigui, tenim 30.600 persones que no sabem on dormen. No estan empadronades, ni tenen plaça turística legal.
Potser alguns consideraran que, dins d’aquest grup, hi pot haver gent no empadronada que tengui casa pròpia o familiar. Fem-ho per eliminar dubtes. En podem restar 10.000 i ens queden encara 20.600 persones que deuen dormir a lloguer turístic no declarat. A 5 persones per casa, surten uns 4.000 habitatges.
Cap programa oficial és comparable al que es pot fer ara a Menorca en aquesta matèria. Aplicant un servei d’inspecció turística eficaç es poden retornar al mercat residencial centenars i milers de cases i pisos. Que ja estan construïts i preparats. Tenim plenes competències per fer-ho i no hi falta legitimitat social.
L’any que ve hi ha eleccions i començaran els discursos que diuen que a Menorca no hi ha cases per viure perquè està massa protegida. Que hauríem de poder construir més. Però a les immobiliàries hi ha milers de cases per vendre i per llogar i tots els municipis tenen terreny habilitat per créixer.
Quan el mercat es deixa sense control, se’n va cap els rendiments més alts, encara que sigui a costa de vulnerar un dret fonamental, reconegut com a tal a la Constitució, com és el dret a l’habitatge. I els nostres joves han de poder tornar a la seva Menorca.
