El diumenge 10 de juliol, a las 20.47 hores, vaig rebre un mail de l’amic i col·laborador d’«Es Diari» Joan F. López Casasnovas que contestava, amb aquestes paraules: «Gràcies, Josep. Crec que hauré d’estar uns dies sense escriure» al que li havia enviat el dia abans. Li havia desitjat, de cor, la recuperació de la seva salut.
Les notícies que ens arribaven, colpidores i preocupants, es referien a una malaltia, de molt ràpida evolució, agressiva i cruel, que feria el seu cos.
Però aquella resposta, confiada i amable, del mestre glossador va transmetre el missatge de que se’n sortiria i que, després d’uns dies, tornaria a escriure i ens enviaria, puntual i ordenat com feia cada setmana, els seus articles. Encara hi va haver un darrer mail de Joan Francesc López, que va enviar-me el 12 de juliol, a les 21.52 hores, per agrair que avisàs a la Redacció, també a «Ultima Hora», que estaria «uns dies sense escriure».
Però una setmana després ens deixava per posar rumb cap a la mar ampla. Ahir la família va dir-li adéu i el dissabte 13 d’agost, el dia que hauria complert els 70 anys, recordarem a la Pedrera dels Tarongers, a s’Hostal, que avui gestiona Lithica, la trajectòria cívica, el compromís cultural i la seva generositat.
Perquè Joan F. López, que sempre actuà amb coherència i honestedat, és una d’aquelles persones que es fan imprescindibles a una Redacció, no únicament per demanar-li un text per a l’especial de la Festa de Sant Antoni o per a altres publicacions. Coneixia el ritme periodístic i responia amb rapidesa quan li plantejàvem un dubte lingüístic, li demanàvem una etimologia, si tenia constància d’alguna relació de Ramon Llull amb Menorca, o quin era el sentit del Parenòstic.
Joan F. López es feia estimar i respectar. Era agnòstic, cert, però reconeixia les aportacions de l’Església i de preveres compromesos, com el ‘senyor Pepe Salord’ o ‘es canonge Olives’, a la societat i la cultura menorquines. Perquè els qui hem nascut a la mar, tenim per pàtria una barca.
