Ara que ja està amortitzada sa pandèmia -o açò sembla-, es Govern de PSOE, Podemos i demés enemics de sa Nació han fixat es pròxim objectiu marcat per s’Agenda 2030 des Fòrum de Davos a través des que mos voldran fer passar a tots pes tub: es canvi climàtic.
Sa presentació des Plan de Ahorro Energético per part de Pedro Sánchez amb es pin de colors de s’Agenda 2030 ja va ser tot una declaració d’intencions. Tothom hauria de tenir present sa frase que resumeix lo que representa es pin que lluïa es president des Govern d’Espanya a sa roda de premsa s’altre dia. Una frase lapidària que se va establir en es Fòrum Econòmic Mundial (FMI) o Foro de Davos de l’any 2016: «En 2030 no tendrás nada y serás feliz».
I és que Pedro Sánchez mos va anunciar un autèntic pla de pobresa energètica a la cara a tots ets espanyols, per molt que es grans medis de comunicació -tots en mans de ses mateixes èlits que financien Davos, la OMS o ses principals farmacèutiques- mos ho vulguin vendre com una gran passa endavant pes bé des planeta terra i de sa Humanitat. Brillant és es resum de Jano García a Twitter: «Lo que antes llamaban pobreza energética ahora lo han bautizado como «uso responsable de la energía». Lo que antes eran recortes ahora son «políticas sostenibles». Lo que antes era miseria ahora lo llaman «cultura de la austeridad». Y el personal tragando…». Insistesc: «En 2030 no tendrás nada y serás feliz».
En aquest sentit, sa veu més valenta des Partit Popular ha estat, una vegada més, Isabel Díaz Ayuso, que ha sentenciat que «Madrid no se apaga» i ha anunciat que sa Comunitat de Madrid presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra es pla d’estalvi energètic des Govern central que imposa mesures climàtiques a comerços, supermercats, teatres, cinemes i demés establiments privats.
¿Quina ha estat sa resposta d’en Pedro Sánchez? Fer-se sa víctima reclamant al PP «unidad, responsabilidad y solidaridad» i qualificar es Partit Popular de «oposición destructiva, que bloquea y que es negacionista». ¡Ara hi som! Aquí arribam en es punt clau de tot açò. ¡Es maleïts negacionistes!
Es negacionisme sempre ha estat un terme despectiu aplicat a n’aquells qui neguen s’Holocaust nazi. Sa RAE ho defineix com «Actitud que consiste en la negación de determinadas realidades y hechos históricos o naturales relevantes, especialmente el Holocausto». No obstant, vist s’ús pervers que en fan Pedro Sánchez, s’esquerra i es globalitaristes, propòs sa nova definició de negacionista que vaig trobar per internet en plenes restriccions de llibertats Covid-19: «Vocablo despectivo que se utiliza de forma institucionalizada y totalitaria para menospreciar, humillar, segregar o perjudicar a quien se atreve a cuestionar la versión oficial de un determinado fenómeno».
¡Ara resulta que n’Ayuso i es Partit Popular són també negacionistes! Es propi Pedro Sánchez se desacredita a si mateix emprant es terme «negacionista» de manera infantil i ridícula per desprestigiar a tothom qui no se posa de jonolls davant ses imposicions globalistes de s’Agenda 2030. Primer va ser sa pandèmia: tots es qui mos vam oposar a n’aquells estats d’alarma inconstitucionals, a n’aquells confinaments il·legals que van suposar pèrdues millonàries per ses petites i mitjanes empreses d’Espanya, a sa vulneració de drets fonamentals i a sa discriminació flagrant entre ciutadans en base a quantes dosis duguéssim dins es cos, automàticament vam ser tatxats com a negacionistes per part des poder polític, econòmic i mediàtic que és tot un, i que a nivell global està en mans des cinc o sis fons d’inversió que controlen el món.
Passada sa pandèmia, es canvi climàtic és sa nova camama d’en Pedro Sánchez -titella de ses èlits globalistes de Davos- per seguir restringint ses nostres llibertats individuals. Sa qüestió és, ¿mos deixarem enganar altra vegada, o desobeirem per fi ses imposicions absurdes d’unes èlits estrangeres que no tenen ni veu ni vot a ca nostra?
Jo tenc ben clar de quin costat de sa Història estic i estaré sempre. De sa llibertat. És a dir, de sa ciutadania amb drets inalienables contra s’esclavitud submissa. I tu què vols ser, ciutadà lliure o esclau? Idò actua.
