Ja fa temps que els científics van avisar que tindrem un clima més càlid amb temperatures mai vistes i sequeres freqüents i a més d’això, que la baixada de la humitat augmentarà el nombre d’incendis forestals, essent la temporada de focs cada vegada més llarga en tot el Planeta.   

En aquest fatal context els boscos hi fan la pell rebent punyalades de mort per tots els costats: la desforestació, els incendis, la tala, la degradació del seu medi... per tant el futur que s’albira per a les zones forestals és infaust i negrós, molts dels que queden no tindran salvació, estan sentenciats a ser escassos i condemnats a convertir-se en paratges devastats i assolats.

El camí que ha pres la humanitat porta a la fatalitat, és absurd i incomprensible, ja que amb l’emergència climàtica ben evident, tot hauria de ser precisament a l’inrevés i invertir molts més recursos per reduir a zero la nefasta pèrdua de milions d’hectàrees de massa forestal.

Mireu si tenen malastrugança, si és gran la desgràcia dels arbres, que fins i tot l’arbrat urbà, els que habiten entre nosaltres en els nostres carrers son denigrats i qualcun podria tenir els dies comptats. Efectivament part del regne vegetal s’ha convertit en un problema pels ajuntaments, que reben justificades queixes dels veïns a causa dels mals de caps que provoquen: les voreres aixecades i malmeses, la brutícia a la via pública, l’entrada d’arrels a l’interior dels soterranis, la caiguda de branques...

Està clar que molts problemes se’n deriven d’una mala adequació de les espècies, per açò hi ha ciutadans que en previsió de destorbs o calamitats, directament no els volen, prefereixen els carrers pelats sense arbratge o com a molt amb aquets testos gegants tan de moda.

Tot l’infortuni que envolta als nostres arbres de carrer és absolutament immerescut. És indiscutible que en determinades èpoques de l’any causen molèsties, però no podem oblidar les importants funcions que fan en el medi urbà i els beneficis que aporten. Aquets essers vius tenen capacitat descontaminant com embornal de CO2, són com petits climatitzadors, ja que la col·locació correcta al voltant dels edificis crea microclimes contribuint a la mitigació tèrmica i a més, juguen un paper important en l’augment de la biodiversitat urbana, proporcionant a plantes i animals hàbitat, aliment i protecció.

En aquest aspecte i vist el trist panorama a què ens aboca l’emergència climàtica, és necessari preveure escenaris de futur, tot fent innovacions en l’urbanisme verd dels nostres pobles. Així els que hi entenen recomanen el canvi d’una vegetació ornamental, per embellir, a una que protegeixi de les calorades l’entorn ciutadà dotant-lo d’una nombrosa xarxa d’arbrat.

En conseqüència toca enaltir i elogiar més que mai les funcions ambientals de l’arbratge, el principi hauria de ser «com més arbres millor» amb la condició de triar amb rigor científic les espècies gens problemàtiques. Els professionals de la botànica i la jardineria en tenen la paraula.

Pel fet que tenim la fortuna d’estar domiciliats en una casa on hi ha una extensa plaça interior, puc rallar amb coneixement de causa. En l’espaiós terreny es van sembrar entre altra vegetació quinze moreres, una vintena d’anys desprès son arbres frondosos amb branques llargues i fulles grans, que fan un ombra acollidora, eviten el sol directe a les façanes, els sons que es poden sentir son relaxants i l’oreig circumdant dona frescor. A demés hi habiten parelles de merles negres, paputs o tórtores i multitud de pardals de diferents espècies. Vertaderament les copes d’aquets arbres son un lloc força concorregut!

Respectant i augmentant el nombre d’arbres en les nostres vies, places i carrers, conservant i protegint els nostres boscos, els nostres pobles, ciutats i urbanitzacions, la nostra Illa continuarà essent un «refugi del canvi climàtic», un concepte que cada vegada més, se’ns farà familiar i inevitable.