El Govern ha aprovat el decret llei que garanteix la gratuïtat de l’educació infantil 2-3 anys. Elimina les quotes d’escolarització que fins ara pagaven les famílies, a raó de 4 hores diàries. Aquesta acció ve animada per la Llei Orgànica 3/2020, coneguda com LOMLOE.
Em sembla que la fita és molt important per a tots els qui estimem la comunitat educativa, i que s’afegeix a la resta de mesures positives impulsades per la Conselleria de Martí March, com les beques menjador, els ajuts d’escolarització, o el compromís amb els ajuntaments perquè augmenti la inversió per aquestes aules, de 36.000 a 45.000 euros.
He confiat el més important de la meva vida a l’escola infantil, des dels quatre mesos fins als tres anys, i he format part activa de les associacions de pares i mares d’alumnes. He valorat la seva gran professionalitat, i crec que fan feina amb els ulls més oberts de tot l’àmbit educatiu. Amb programes de formació contínua del personal docent, les tècniques i procediments que calguin, i ho fan amb alegria.
Les famílies estan molt satisfetes, i si tant teòrics com polítics també estan d’acord que l’etapa 0-3 és insubstituïble, per què no ens ho demostren incorporant-la a la família?
L’ensenyament de 3 a 6 anys i el Batxillerat, tampoc són fases obligatòries, però sí gratuïtes. I els seus professionals tenen el mateix cap competencial i els mateixos drets i deures. Deixem de tractar-la com la germana petita i pobra?
