S’associació de professors PLIS ha decidit recusar es magistrat Gabriel Fiol a sa demanda que va interposar juntament amb Societat Civil Balear (SCB) contra es Govern de Francina Armengol perquè acatàs sa sentència que obliga a donar almanco es 25 per cent de ses hores lectives en llengua castellana en es centres educatius de Balears.
Gabriel Fiol (Es Castell, 1950) és es president de sa Sala de lo Contenciós Administratiu des Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) i qui decidirà sobre sa demanda presentada per PLIS, SCB i es centenar de pares balears que reclamen es 25 per cent en espanyol a ses aules. Fiol ha acceptat que s’Obra Cultural Balear (OCB) -que ja no té res de cultural ni de balear-, entitat separatista multisubvencionada pes poders públics, se pugui personar com a demandada juntament amb es Sindicat Stei i «La Plataforma per la Llengua» en es contenciós administratiu quan PLIS el va posar contra es Govern. Totes tres, associacions d’ideologia nacionalista, antiespanyola i contràries a sa lliure elecció de llengua a ses escoles. Tres entitats -quatre, si comptam es Govern- que neden en s’abundància des doblers públics mentres que PLIS és una associació de valents professors que lluiten per una educació pública de qualitat i lliure de dogmes ideològics que sufraga ses seues despeses amb ses aportacions de ses butxaques des seus afiliats.
Curiosament, es jutge Fiol va rebre es premi Gabriel Alomar de s’OCB l’any 2010 «per la seva aportació a la catalanitat de les Balears». Un premi que han rebut personatges com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, dirigents d’Òmnium i de s’ANC culpables d’un delicte de sedició contra sa democràcia espanyola. També crida s’atenció que fos es mateix Fiol qui el 2015 tombàs per qüestions de forma es decret des Govern de José Ramón Bauzá sobre es Tractament Integral de Llengües (TIL) que suposava sa implantació des trilingüisme a ses aules de Balears. Casualitats de sa vida.
Un jutge premiat per sa catalanista OCB no sembla massa imparcial per jutjar un contenciós contra es Govern -i contra s’OCB- per no aplicar es 25 per cent d’hores lectives en castellà. Per salut democràtica, sa justícia ha de ser sempre imparcial. I és que un jutge no només ha de ser imparcial, sinó que ha de demostrar aparença d’imparcialitat.
Sa llei és clara: es pares tenen dret a triar sa llengua de s’educació des seus fills i, com a mínim, es 25 per cent de ses hores lectives han de ser en castellà. Sa justícia no pot ser de la ceba. Ha de fer complir sa llei, i ha de ser, senzillament, imparcial.
