Setmana negra per sa progressia globalista de Brussel·les. Sa victòria de sa coalició de dretes patriòtiques per majoria absoluta a ses eleccions generals italianes ha deixat amb un pam de nas a ses èlits polítiques, econòmiques i mediàtiques que ara mos voldran fer creure que en Benito Mussolini ha ressucitat.
Sa periodista i política Giorgia Meloni (Roma, 1977) serà sa primera dona presidenta des Govern d’Itàlia. Però ets autodenominats feministes a sou des Ministeri de Igual dá d’Irene Montero encara no han emès cap comunicat per celebrar tal passa endavant per sa dona en es sud d’Itàlia. Clar, és que Meloni és una patriota italiana. Va participar a un mitin de Vox a Espanya i va deixar ben clar quins són es seus principis: «Sí a la familia natural. No a los lobby LGTB. Sí a la identidad sexual. No a la ideología de género. Sí a la cultura de la vida. No al abismo de la muerte. Sí a la universidad de la cruz. No a la violencia islamista. Sí a las fronteras seguras. No a la inmigración masiva. Sí al trabajo de nuestros ciudadanos. No a las grandes finanzas internacionales. Sí a la soberanía de los pueblos. No a los burócratas de Bruselas. Y sí a nuestra civilización, y no a quienes quieren destruirla».
Encara que la va catapultar a sa fama sa frase que va pronunciar a un mitin a Roma el 2019: «Yo soy Giorgia. Soy una mujer, soy una madre, soy italiana y soy cristiana». Més clar, aigua. I tot açò, clar, és pecat per sa parròquia d’extrema esquerra que pastura per ses televisions censurant a qui pensa diferent i dictant què és políticament correcte i què no, així com també pes venuts a ses entitats supranacionals que ningú ha votat i que pretenen restringir drets i llibertats a nivell mundial sense respectar sa sobirania de ses nacions.
Desconec amb detall es programa electoral de Fratelli d’Italia. Però veguent quins personatges i quina premsa està acusant a Meloni de ‘postfeixista’, d’extrema dreta i de poc més que ser en Mussolini amb cabells rotjos i ulls blaus, me basta per arribar a una conclusió: ets italians han votat una opció de dreta patriòtica cansats des fracàs econòmic i social de ses polítiques liberticides esquerranes i globalistes des successius governs tecnòcrates que han patit.
En qualsevol cas, Giorgia Meloni és sa presidenta des Partit des Conservadors i Reformistes Europeus (ECR Party), quarta força política europea amb cent cinquanta-set eurodiputats on estan integrats partits com VOX o es Partit Conservador de Regne Unit. Una aliança que té com a principis ideològics sa llibertat individual, sa sobirania de ses nacions, sa democràcia parlamentària, s’imperi de sa Llei, sa defensa de sa propietat privada, imposts baixos, es lliure mercat i sa devolució des poder a sa societat civil.
No me sembla a jo que es programa electoral des conservadors europeus se sembli massa as feixisme de Benito Mussolini. Però lo més graciós des nostros vesins italians és veure com es mateixos qui aplaudien amb ses orelles quan a Itàlia ses persones no vacunades perdien sa feina o no podien anar as supermercat per alimentar es seus fills ara mos volen fer creure que sa llibertat està amenaçada perquè ha guanyat una dona de dretes.
Veurem què fa na Meloni, si és capaç d’unir es poble italià o de treure es país transalpí des pou econòmic on l’han enfonsat entre tecnòcrates i socialistes. Es poble italià ha rallat, i ho ha fet per envelar una coça a sa fatídica Agenda 2030 i a tots es globalistes que han volgut sotmetre Itàlia i ets italians a sa voluntat de ses organitzacions supranacionals que els umplen ses butxaques. Prenguin nota socialistes i comunistes des Govern d’Espanya, que Europa desperta. Tic tac, tic tac.
