Fa setmanes que es xerra sobre els impostos. El PP arran de la pujada de preus veu necessari baixar-los i l’esquerra considera que ara no és el moment a causa de la creixent despesa. Aquesta simplicitat és el que ens han fet creure. I així com va el debat sembla que ho han aconseguit.

El PP ha aprofitat que la majoria de contribuents té pocs coneixements econòmics i fiscals per estendre la idea que són malvats i confiscatoris. Defensa que s’han de baixar-los tots, sense excepció. Sap que a ningú li agrada pagar i ho explota, perquè hem entrat en període electoral. I també sap que una baixada generalitzada sempre beneficia els mateixos, els que més tenen. De fet, propugna baixar l’IRPF a les rendes altes i eliminar l’impost de patrimoni. No ho amaga.

Noticias relacionadas

Els partits d’esquerra, el debat els ha agafat a contrapeu i la resposta no ha estat clara, i tardana. Pedro Sánchez ha presentat la reforma fiscal, amb una baixada de l’IRPF a les rendes més baixes —que si es té en compte el sistema de trams, beneficia tots els contribuents de la mateixa manera, ja que la rebaixa s’aplica a tothom, fins a 21.000 euros anuals—­ i ha anunciat la creació d’un impost a grans fortunes, que pot afectar a 23.000 rics, és a dir el 0,1 per cent. Sense ser un defensor de Sánchez, es tracta d’una proposta molt més justa que la del PP.

A hores d’ara tothom hauria de tenir clar que quan venen mal dades, ja sigui ara per la crisi provocada per la guerra d’Ucraïna, o abans per la pandèmia o per la crisi de 2008, no és moment d’abaixar impostos, ja que la despesa augmenta. I si el PP no ho sap, que li demani a en Cristóbal Montoro que en 2012 no li quedà més remei que pujar gairebé tots els impostos, entre ells l’IRPF, l’IVA i l’Impost de Societats. Advocar ara per una baixada generalitzada, que no podrà complir —només cal mirar la passa enrere de la nova primera ministra britànica—, és una irresponsabilitat que només serveix per augmentar la percepció que pagar impostos és dolent. I no ho és, perquè sense impostos no tindríem escoles públiques, ni hospitals, ni carreteres,... ni ajudes socials per als que més ho necessiten.