L’altre dia apareixia a «Es Diari» la notícia d’una suplantació d’identitat a l’hora d’enviar una carta del lector, l’objectiu de la qual era una crítica personal a l’actual presidenta del Consell insular. Es Diari posava sobre la taula la investigació que havia dut a terme, el desconeixement total de l’escrit per part del presumpte autor del mateix (un senyor de Catalunya d’avançada edat, a penes relacionat amb la nostra illa), i les conseqüències legals que un fet així pot comportar a la persona o persones responsables de la treta.
Sembla difícil que es pugui desemmascarar la personalitat de qui s’amaga rere aquesta falsa identitat i, per tant, autor o autora d’aquest delicte. Llàstima...! Tanmateix, l’acte deixa al descobert una pràctica bruta d’oposició, covarda i deshonesta, que no és la primera vegada que s’esdevé. I s’emmarca en un context preelectoral que ja fa dies que ha començat. A saber què ens depararà la campanya si comencem així de forts!
Sigui com sigui, en una democràcia madura no hi tenen cabuda pràctiques il·legals i tan poc elegants com la referida. Que convisquin opcions polítiques de tota mena, més conservadores o més progressistes, entra dins el joc democràtic. Al cap i a la fi, el món es regeix per oposició de contraris i el pèndul oscil·la incansablement. El que és del tot inadequat, però, és la pràctica de la mentida i d’amagar el cap sota l’ala per incitar un estat d’opinió que es vol fer creure que neix del carrer, quan en realitat es cuina dins les dependències de partit. Això, en cap cas, és tolerable. Una dosi de bones pràctiques polítiques aniria bé a molts!
