Hem arribat als darrers diumenges del Temps Ordinari i, com cada any, l’Església contempla el misteri de la Parusia: la manifestació de Jesucrist al final de la història.
L’Evangeli d’avui (Lc 21,5-19) planteja d’una manera molt directa, sense gaire miraments, la dimensió escatològica de la fe en Jesús: el Messies ens anuncia que «vindran dies que tot serà destruït» (v. 6) i que «hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça» (v. 11). També ens adverteix que els cristians serem «traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom» (v. 16-17). Les darreres paraules de Nostre Senyor Jesucrist, però, són un missatge d’esperança: «no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida» (v. 18-19).
Cada diumenge, quan renovem la nostra professió de fe, recitem aquestes paraules: «[Jesucrist] seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts». És interessant observar la contraposició de temps verbals que es planteja entre aquestes dues frases. En el moment present, el Messies «seu a la dreta de Déu», és a dir: roman al Cel, on pujà després de ressuscitar gloriosament d’entre els morts. Però, en el futur, vindrà de nou a la Terra per «a judicar els vius i els morts». L’expressió emprada pel Símbol dels Apòstols -«d’allí ha de venir»- implica que aquest retorn no és una simple possibilitat, sinó una veritable certesa. L’únic dubte és quan es produirà aquest esdeveniment: «d’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare» (Mc 13,32).
M’agradaria reflexionar sobre dos aspectes de la Parusia: primer, com serà la tornada de Jesucrist; i, segon, amb quin propòsit ha de succeir el seu adveniment definitiu.
La lectura de l’Evangeli segons sant Lluc que avui es proclama a Missa ens dona molta llum sobre la primera qüestió. En efecte, abans del retorn del Messies, «hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarà a haver-n’hi cap més» (Mt 24,21). A més a més, durant aquesta prova final, apareixerà «l’Home malvat, el Fill de la perdició, el qui s’alça i s’enfronta contra tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix» (2Te 2,3-4). El desvetllament del regne misteriós del mal (mysterium iniquitatis) servirà perquè s’extraviïn «els qui van a la perdició, perquè no han acollit l’amor a la veritat que els hauria salvat». D’aquesta manera, «seran condemnats tots els qui no han acceptat la veritat i s’han complagut en l’error» (2Te 2,10.12).
Enmig de totes aquestes adversitats, explica sant Lluc just després del passatge de l’Evangeli d’avui, «veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat» (v. 27). I afegeix: «quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta» (v. 28). Certament, després de la gran tribulació, Jesucrist tornarà en glòria i començarà el Judici Final: «tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna» (Mt 25,32-33.46). Així, tornant de nou a sant Pau, Nostre Senyor «farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors» (1Co 4,5).
Quan arribi l’hora del Judici Final, Déu es pronunciarà sobre la història: nosaltres coneixerem el sentit de l’obra de la creació i entendrem els camins que ha seguit la Providència al llarg dels segles. Així, el Regne de Déu arribarà a la seva plenitud «i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Ap 21,4). Haurà arribat la Jerusalem celestial, que «no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror. Les seves portes no es tancaran en tot el dia, perquè allí, de nits, no n’hi haurà. Li duran les riqueses i l’esplendor de les nacions» (Ap 21,23.25-26).
