Dijous passat, es Consell de Mallorca aprovà una nova subvenció de 20.000 € a sa institució Francesc de Borja Moll. Toni Gili, portaveu de VOX en es Consell, va expressar que un des motius va ser que «La izquierda, con estos 20.000 euros, está premiando a dicha institución por su labor catalanizadora, por contribuir a imponer el catalán en Mallorca».

Però es motiu que vertaderament va coure va ser es passat azul Mahón de Francesc de Borja Moll, filòleg nascut a Ciutadella però que residí sa major part de sa seua vida a Mallorca, i que xerrava mallorquí. Un intel·lectual que passà de ser mà dreta de Mossèn Alcover amb sa redacció des Diccionari català-valencià-balear i autor d’una «Ortografia mallorquina adaptada al llenguatge de les Balears», a membre de Falange Española i més tard a nacionalista premiat per sa Generalitat de Catalunya.

EXPLICAVA GILI que «Por mucho que la izquierda trate de ocultarlo, el pasado de Borja Moll es el que acabamos de narrar. Ustedes nos traen hoy la aprobación de una subvención olvidando intencionadamente el oscuro pasado del personaje en cuestión. No entendemos que algunos, en el pasado pleno, lloraran como plañideras al conocer la identificación de los restos de Aurora Picornell, asesinada por miembros de Falange, y hoy apoyen con 20.000 euros el legado de un falangista. Es una incoherencia, una contradicción».

Noticias relacionadas

INDEPENDENTMENT des reconeixements institucionals que rebés en es passat, d’acord amb sa Llei 2/2018 de memòria i reconeixement democràtic de Balears, ¿no hauria es Consell de Mallorca de revocar es títol de Fill Adoptiu de Mallorca donat l’any 2001 a Francesc de Borja Moll? L’any 1962, en plena dictadura franquista, s’Ajuntament de Ciutadella li donava sa medalla d’or de sa ciutat, dues dècades més tard, ja en sa jove democràcia, el 1983 es consistori el reconeixeria Fill Il·lustre de Ciutadella, i es Govern balear li donaria sa Medalla d’Or de sa Comunitat. S’Ajuntament de Mahó també anomenà a Borja Moll «Menorquí Il·lustre».

Amb tot es respecte a sa figura de Borja Moll, i de qualsevol intel·lectual que ja no és amb noltros, es manteniment d’aquests reconeixements a un militant des partit des jou, ses fletxes i ses camies blaves incompleix descaradament sa Llei balear de memòria democràtica i suposa una profunda incoherència per part des nostros governants.

PSOE, MÉS I PODEM frissen molt a s’hora de llevar plaques, baratar noms de carrers o tombar creus i monuments que consideren franquistes, però quan afecta a un des seus, a un franquista reconvertit en catalanista, ses frisseres desapareixen miraculosament. Curiosa manera d’aplicar aquesta llei de memòria democràtica, una patranya legislativa que només reconeix ses víctimes d’un bàndol i no a totes, i que serveix per castigar es passat franquista, açò sí, només d’aquells personatges que a s’esquerra catalanista l’interessa.