Diuen que prop del 80 per cent de les coses que triam al supermercat són sempre les mateixes. Les compres recurrents tenen l’avantatge que estalvien temps —ja tenim el nostre itinerari i anam per feina— però també ens fan més conscients de com han apujat els preus, sobretot de l’alimentació. La mitjana és d’un 15 per cent, però alguns productes s’han encarit molt més i, a aquest pas, l’oli o els iogurts passaran a ser productes de luxe.
Una cosa semblant passa amb els anuncis recurrents que fa l’Ibavi. L’empresa pública del Govern ens acostuma a informar cada dos o tres mesos dels avanços dels seus projectes per fer pisos de protecció oficial. I així és com, per exemple, hem sabut que els 35 apartaments que es projecten al Clot de Santa Anna, as Castell, han passat en dos anys de tenir un pressupost estimat de 6,9 milions d’euros a 8,1. Més d’un milió afegit com qui no vol la cosa.
Tenint en compte que el solar és regalat per l’Ajuntament, l’operació surt a un cost d’obra de 232.400 euros per apartament i es convertirà en una de les promocions més cares que l’Ibavi ha fet mai a les Balears. Un preu del tot desmesurat si tenim en compte que, as Castell, es poden trobar pisos més que dignes al mercat de segona mà a partir de 150.000 euros.
De fet, al Govern li surt més car fer pisos a Menorca que a Eivissa, quan allà els preus de mercat són més del doble. No seria més fàcil, ràpid i barat que l’Ibavi comprés habitatges que ja estan construïts per donar sortida a la seva llista d’espera? L’experiència ens ha demostrat que l’administració, com a promotora d’habitatge, és poc eficient. Amb costos altíssims, demores en les execucions i queixes sobre els acabats de les cases. Al final, no es tracta de penjar-se medalles a les inauguracions sinó de resoldre els problemes de la gent. Una cosa és que els pisos protegits no siguin per fer negoci i l’altra que es malbaratin els recursos públics.
