Si fa sol, una dolça musiqueta ens convida a sortir al carrer. Si fa fred, t’abrigues més i també surts ja que, per molt bé que estiguis a casa, necessites veure què passa al món i trobar-te amb algú conegut. Converses, diàlegs, tertúlies… A l’hivern, quin fum fa la xemeneia mentre tu tens temps per ordenar tot el que tens. La calor que a l’estiu trobem a la platja sense cap esforç l'hem de produir per altres mitjans a la temporada baixa. La desestacionalització està molt bé però les estacions seguiran existint unes quantes temporades més. Si has estat dolent, els Reis d'Orient t’hauran deixat carbó, i si t’has portat bé, energies renovables. Tot és bastant condicional. Però no ens queixem per la incertesa del futur. Seria terrible que ja sapiguéssim per anticipat tot el que passarà. S’ho imaginen? La intel·ligència artificial barrejada amb la ximpleria natural.
Com deia, el demà és condicional. Si A, llavors B. Però tal vegada C o D. Qui sap. Li dones voltes al cap però no arribes a cap conclusió. Conclusió ve de concloure i aquí no hi ha manera de tancar res. Tot està obert. Tot és possible. O quasi tot. Et pot tocar la primitiva, fins i tot si vius a Ciutadella. Si no tot és possible, t’ho fan creure. Som més crèduls que creients. Al creient la certesa li ve de dins i al crèdul des de fora.
- Que poc plou!
- I ara plou massa! Diu un altre.
La veritat és que plou a gust de tots, encara que no a la vegada ni en el mateix instant que un ho desitja. L’objecte del desig sempre fuig, però faig com si no el veig, encara que sigui lleig fer un desaire i semblar boig, ignorant el que fa goig. Perdonau el parloteig.
A una botiga de perfums veig un cartell que posa: pet friendly. Jo no sé massa anglès però no em sembla apropiat posar açò a una perfumeria. Pel carrer et trobes coses interessants i també persones que van i venen. Uns venen i altres venen alguna cosa que podem comprar a les rebaixes. Hi ha algunes coses que no es poden comprar ja que no tenen preu ni estan disponibles en el mercat. Et volen vendre de tot, però has de ser un comprador viu i que no et venguin una moto que no carbura. I si és a preu de ganga, desconfia. Les coses barates o que et diuen que són gratis, et poden sortir molt cares.
Conec a un venedor i me dona el seu nombre de telèfon, un nombre que acaba en cinc, un, cinc… o sis, cinc, set. No me’n record molt bé. Tenc mala memòria per a les xifres. I les lletres, només si estan ordenades en frases. Ha començat l’any amb un gener que fa més fred. Anem pas a pas i no vulguem gastar els mesos massa prest. Tornem a ser l’illa de la calma. Viure pot ser un regal. Segur que tindrem problemes, conflictes, mals moments, frustracions, desavinences o mals de cap. Fins i tot, campanyes electorals. Ho superarem tot amb vibracions positives i bon humor. Segur que febrer serà millor… A quin cap quep que, de cop, desapareixarà la incertesa? Hem de conviure entre moments de pau i aigües tèrboles sense tenir un pont disponible. Sí, estimats lectors, la vida és un regal i hem de ser agraïts.
I si, en aparença, el regal et sembla poc, posa-li un floc.
