El que passa a una casa només ho sap qui hi viu, i no sempre, però un se’n pot fer una idea mirant el seu balcó. Hi ha jardins espectaculars de qui mai pot ser un desordenat, autèntics magatzems industrials que projecten un absolut caos, cadira de fumador, bicicletes d’esportistes... I vostè dirà que al seu balcó fa el que vol...
... I, mira, no. Els municipis tenen ordenances que regulen l’ús dels balcons, tot i que no van arribar a preveure que algú podria pujar una barca a un tercer. Maó i Ciutadella, per exemple, prohibeixen sacsejar i estendre-hi roba. Sí, estendre roba. Tal qual. L’incompliment d’aquesta norma és tan freqüent com no posar els intermitents i les multes arriben a 750 euros. És una infracció a l’aire lliure, pública, manifesta, reiterada, i ningú no fa res, tal vegada per ser una sostenible alternativa a l’assecadora en una reserva de biosfera. Tampoc ningú va a la policia quan és víctima de la sobtada pluja ultralocalitzada que es produeix quan algú rega al balcó sense consideració. I es podria denunciar, ja que hi ha ordenances que només deixen regar als balcons a la nit.
Tota aquesta història vol mostrar que de normes, lleis, decrets, reglaments, ordenances, n’hi ha molts. Moltíssims. Però aquells que es coneixen i tenen valor real són els que s’apliquen i es fan valer, els que generen un efecte real.
La Llei de Reserva de Biosfera és complexa, ambiciosa i amb uns objectius a llarg termini desitjables. Quedar-se amb el titular i les presses estratègiques del popular tema dels cotxes és simplista. Els diners tampoc seran problema. La norma va molt més enllà i té potencial en temes clau com el litoral o l’aigua. Però si dimecres la seva aprovació no es va celebrar a les places dels pobles de Menorca amb la mateixa efusivitat futbolística que els polítics al Parlament és, en part, perquè el Consell és conegut per la seva patològica poca agilitat en coses molt més simples i el ciutadà desconfia que es produeixin resultats pràctics efectius. Per açò, i també perquè hi ha ordenances que prohibeixen cantar al carrer.
