El debat dels molins eòlics a la costa menorquina que ha començat a treure el cap en el terreny de la política, els mitjans de comunicació i les tertúlies, m’ha recordat el clàssic efecte Nimby, l’acrònim anglès del «Not in My Back Yard», que traduïm com «No al meu pati» i que passa habitualment a la societat per allò d’estar a favor amb les coses, sempre que no em toquin directament a mi. A Menorca tenim sol i vent, a ningú se li escapa, i per tant, els sacrificis dels què es parla per assolir el canvi de model energètic poden implicar peatges com aquest.
Uns peatges que no tenen perquè afectar la postal que venem sobre la nostra illa en el sentit que amb la conjuntura actual, un territori que aposta per energies netes, és un lloc modern i avançat. I si no, pensem en la tremenda central elèctrica del Port de Maó que seguirà allà in secula seculorum. La guerra a Ucraïna i la crisi climàtica han posat els governs a treballar en l’obtenció de més energia de caràcter local. Els suïssos, per exemple, estan treballant en el desenvolupament de la indústria de l’energia geotèrmica, de la que s’ha de dir encara obtenen resultats modestos.
En matèria d’electricitat, encara no produeixen res a partir de fonts geotèrmiques i l’anomenada energia geotèrmica de baixa profunditat (fins a 400 metres sota terra), generada per bombes de calor instal·lades a habitatges i edificis, els va cobrir només 1,3 per cent de les necessitats de calefacció del país el 2020. No soc un especialista i per tant, no puc parlar amb coneixement de causa sobre si a Balears també pot ser una alternativa però hem de poder explorar totes les possibilitats.
