Setmana Santa ens ha regalat grans imatges tradicionals: caramels llargs, formatjades, palmes, processons, deixem lo dol, i d’altres que formen part de l’inici de la temporada turística, visitants que omplen terrasses i establiments.
Enguany hi hem afegit la campanya dels vals (2 milions d’euros) per fomentar el consum local, motivada per les conseqüències de la inflació, un invent de les administracions públiques per activar empreses després de la covid 19. Aquesta vegada, els 25 euros podien representar el 100 per cent de la compra, fins un màxim de 200 €, i les persones beneficiàries no amaguen la satisfacció: «Se’ns passarà el termini i no ho haurem gastat tot».
Ascome no estava d’acord amb l’exclusió de moltes activitats comercials: mobles, perfumeria i cosmètica, higiene, ferreteria o perruqueries, entre d’altres. Tampoc em sembla encertat que es puguin beneficiar els no residents, que ho facin les rendes elevades, o no reservar una partida específica per a persones vulnerables.
Quotidianament, no és prou clara la idea que allò que se’ns dona de franc no és que no ho pagui ningú, és que ho paguem entre tots, els que ho fem servir i els que no. Sembla que els criteris haurien de ser més acurats, que el consumisme.
Regalar blat i entrades per al circ era la maniobra dels emperadors i senadors romans per mantenir al poble distret. Han passat més de 20 segles i aquestes actituds encara són vigents, amb format paella o vals consum.
