Vivim temps de Pasqua. Prou sabem que la resurrecció de Crist, que desafia les lleis físiques, mai es podrà demostrar científicament. Per açò alguns davant aquest anunci presenten indiferència, refús, fins i tot un humor que no ens agrada a molts. Avui sembla que els temes en to d’humor gaudeixen el privilegi de tenir porta oberta. I si és cert que «a cap ment ben organitzada li manca l’humor» (Samuel T. Coleridge), també ho és que «hi ha dos nivells d’humoristes: l’incivil, el malèvol... i l’elegant, el cortès...» (Ciceró).
Avui es pot professar sense escàndol la idea epicúria (després de la mort, el nostre cos es descompon sense remei) o la platònica (tot i que el nostre cos es descompon, la nostra ànima immortal queda alliberada), però la idea cristiana resulta a alguns irracional o petulant.
La resurrecció, per als cristians, no significa com pretenien els saduceus la represa de la vida corporal interrompuda per la mort. Si a cas és més semblant a la metamorfosi que el «cuc» experimenta a l’interior de la crisàlide, per a sortir convertit en papallona.
Als creients, notícies i humors malèvols a la nostra fe, emblemes, imatges.., ens han d’ajudar a aprofundir més i a seguir Jesús a la manera en que ho van fer els apòstols.
Jesús és una veritat històrica inqüestionable. Existeixen prop de cinc mil manuscrits de texts de l’evangeli que així ho confirmen, datats entre l’any 80 i el 250. Els evangelis són els texts antics dels quals es conserven més manuscrits i compten amb còpies més antigues. A més, no són la única font històrica de Jesucrist. L’historiador Flavi Josep parla de Jesús a les «Antiguitats Jueves». I el senador i historiador romà Tàcit va escriure sobre Jesús i la seva execució a la creu per ordre de Pilat.
A banda de les múltiples fonts, una lectura històrica de l’evangeli posa de manifest qüestions que reforcen la veritat racional dels texts. Per exemple: els quatre evangelis expliquen que les dones van ser les primeres a donar testimoni de la resurrecció de Jesús (Mt 28; Mc 16; Lc 24; Jn 20). I tinguem present que al món antic el testimoni de les dones no era vàlid als tribunals. Si els quatre evangelistes s’haguessin inventat la resurrecció, les protagonistes no haguessin estat unes dones. De la mateixa manera, és incoherent inventar-se coses com la negació de Pere (Mt 26, 69-75; Mc 14, 66-72; Lc 22,54-62; Jn 18, 15-27). Fets com aquests eren tan humiliants pels primers seguidors de Jesucrist que és impossible que s’ho inventessin. A més, els primers deixebles, atemorits i desmotivats després de la seva mort, van acabar donant la vida de manera incondicional per Ell. La nostra fe certament no és irracional.
Els creients preguem avui especialment perquè el nostre nou bisbe Gerard, ordenat ahir pel Nunci del Papa a Espanya, ens ajudi a viure i a aprofundir cada vegada més la fe en Jesús ressuscitat. Preguem perquè sàpiga unir les nostres diferències, avivar les nostres preguntes, netejar els nostres projectes, inquietar i encoratjar la nostra fe en tot moment. Preguem perquè ens regali el «bon humor» que passeja, el seny que sempre demostra, la proximitat que viu, i la confiança en Déu que tanta pau ens regala. Viure-la acompanyats d’ell i de tota l’Església, és un goig i ens dona coratge.
Segur que en nom de molts, avui don l’enhorabona al Sr. Bisbe Gerard. I desitj de tot cor que la seva presència i paraula ens sigui «hora bona» per a la diòcesi menorquina i per a Menorca.
