«Si teniu una certa edat, com ara jo, us podeu trobar amb el que m’ha passat en anar obrint pàgines i veure que coneixes una desena d’autors, cinc o sis receptors de les cartes i algun conegut o saludat, com diria en Josep Pla, que també hi és. Si sou més joves, quina sort!, coneixereu un ventall de personatges dels que en sou hereus culturals i dels que potser no en coneixíeu el tarannà, del qual els autors en fan una miniressenya positiva.
Dic que en sou hereus perquè, amb la seva varietat de pensaments, accions i compromís de país, en rebreu, com jo he experimentat, una lliçó pedagògica que ajuda a entendre millor l’arc mental dels Països Catalans al complert.
La fórmula de cartes comporta una pàtina d’intimitat. Així, trobareu aspectes dels personatges que potser no coneixíeu i us sorprendran. També penso que la varietat de persones que les han escrites són noves baules cap a les dels receptors enyorats, perquè ens ajuden a veure els personatges amb una visió actual.
La varietat geogràfica d’autors i receptors ens ajuda a comprendre la intensa relació que ens ha donat la llengua. Com diu l’autor: ‘La catalanitat s’expressa de maneres complementàries, múltiples i vives arreu dels Països Catalans...’. No oblidem que són les persones, amb les seves diverses sensibilitats, les que ens han donat l’art, la bellesa, la cultura... Aquí en coneixereu unes quantes de primera fila».
He posat tot el text que heu llegit entre cometes perquè pertany a la ressenya que vaig fer del llibre fa uns mesos, però, com sempre, una segona lectura dona noves idees i motius de reflexió.
La meva sorpresa o troballa és veure que aquesta obra, que recull personatges i autors de l’amplia geografia de les diferents maneres de la parla catalana, comença i acaba a Menorca.
2 L’autor o coordinador de l’obra, en David Pagès i Cassú, ha inclòs personatges que van des de la Catalunya Nord fins al País Valencià i des de Lleida fins l’Alguer, i ha fet una aturada a les tres illes Balears principals, fent-nos conèixer personatges de Menorca que per molts illencs actuals, degut a l’edat, deuen ser desconeguts i si no ho són encara millor perquè tindran d’ells una visió més entranyable que les biografies oficials no sempre donen.
Per començar obre el llibre un pròleg de Josefina Salord Ripoll, breu però ben treballat per convidar a la lectura, després entre els balears hi trobareu els menorquins, primer la que ho va ser d’adopció com és el cas de la Maria Elena Maseras Ribera que va dirigir l’Escola Municipal de Filletes de Sant Josep a Maó, o en Josep Miquel Vidal Hernández, físic, editor i escriptor, que tan bé glosa l’estimat Miquel Àngel Limón Pons, i que serveix per tancar l’obra.
Sembla allò de «volta el món i torna al born», però certament i el més important és apropar-nos, des de la intimitat epistolar, com són les cartes, als nostres antecessors, alguns molt i molt coneguts i d’altres de vida menys pública però no menys importants. Del que es tracta és de conèixer bé els nostres orígens i la magnifica història comuna que ens ajunta, baula a baula, a tots aquests milions de catalanoparlants, a l’ombra d’una llengua de precioses variants que la fan més rica i per nosaltres entranyable.
Aprofiteu aquest treball que ens ferma al nostre passat i ens referma en el nostre futur.
