Divendres passat, amb motiu de la commemoració dels 719 anys de la fundació del poble d’Alaior, la nostra Banda de Música va oferir un concert a Sant Diego, amb la participació de Gibet Pons i Júlia Garcia com a clarinet i trompeta solistes.
M’estic fent gran... Sempre he estat una persona passional però, darrerament, l’emoció em corprèn amb molta més facilitat. I al concert de l’altre dia així va succeir. Cert que el repertori va ser molt agradable i fins i tot atractiu. I que la banda va oferir un so madur, matisat i ric en dinàmiques. Cert que les dues joves solistes van sonar a molt bon nivell. Però, sobretot, el que em va desfermar la llàgrima va ser veure el creixement d’un grup de joves, estalonats pels seus professors i adults de referència, que han fet una evolució in crescendo espectacular al llarg dels darrers anys, amb el seu director, n’Andriy Lemeck, (incansable!) al capdavant.
Veure com els més tendres, fins fa poc integrants de la Banda jove, ara ja s’han incorporat a la Banda gran i que es senten part d’aquella formació que els ha vist créixer com a músics i com a persones. Veure com els que ja se n’han anat a estudiar fora de l’Illa tornen per sonar de solistes amb la seva banda. La gran feina de base i de cohesió que representa tot plegat...!
Algú em deia que la Banda de Música és, potser, el millor que tenim al poble d’Alaior. I crec que sí, i no només per la qualitat musical que han assolit sinó per tot el que representa i per tota la feina que no es veu però que hi és. Enhorabona, estimats, i per molts anys!
