Vivim moments de judicis mediàtics (si no et linxen prèviament) i de màxima crispació. Ets culpable d’entrada i hauràs de demostrar la teva innocència. Fins que no es resolgui el judici popular sumaríssim, després d’un llarg procés, feixuc i interminable, seguiràs en presó preventiva. La llibertat està sobrevalorada. És una paraula tan emprada com igualtat o solidaritat. Es poden fer barbaritats en el seu nom. I sense ella, no es pot fer res. El racionalisme exacerbat i les ideologies totalitàries no ens han de fer perdre de vista la realitat i confondre els desitjos insatisfets amb els fets insatisfactoris. Veus? El poder utilitza el vocabulari com li dona la gana. I tu tens totes les de perdre…
L’opinió pública, formada per una barreja heterogènia i anònima d’individus, que inclou el pitjor de cada casa, no té pietat. Supura odi, ressentiment, ànsies de venjança, ignorància i estupidesa. Un còctel amb la fredor del gel, alcohòlic i amarg. Totes les opinions tenen el mateix valor, diuen ara. No siguis elitista. La mediocritat al poder. Gent inculta i sense formació pot arribar a ser ministre o president de qualsevol cosa. I has de callar si no et vols exposar a la ràbia i les represàlies de la majoria indiscutible. No pots dir el que penses o tal vegada et cancel·laran. Els més ases i malalts d’odi es mouen en l’anonimat de les xarxes socials com peixos abissals. El camuflatge és ideal per utilitzar el seu verí i atacar la presa desprevinguda...
- I què passa si perds el judici?
- Que et tornes boig
- Senyores i senyors del jurat, aquest al·legat de la defensa demostrarà la meva innocència, candidesa quasi de beneit i una coartada irrefutable a prova de bomba.
- Ha dit bomba?
- No. Volia dir que l’acusació és inconsistent i té més forats que un formatge de gruyère.
El jutge o jutgessa (era difícil d’esbrinar degut a la seva perruca i l’ampla toga) semblava escoltar amb molta atenció els arguments de la defensa.
- Senyoria, amb la vènia. Vull protestar. Ja sé que protestar està mal vist, però no puc quedar callat més temps davant d’aquesta injustícia, aquest atropellament, aquest abús i aquesta coacció…
- Denegada! Ara el jurat es retirarà a deliberar. Pensi que ho sabem tot de vostè, n'hi ha prou amb mirar les xarxes socials: preferències, on ha estat, amb qui, idees polítiques, hàbits i manies… no ens pot enganar. El veredicte sortirà prest.
Jo pensava que era innocent, però ara veig que era massa innocent. Tal vegada som culpable de ser massa innocent.
- No diguis bestieses! Ara el jurat deliberarà, votaran i tots acatarem el que surti. S’aixeca el teló, vull dir, la sessió!
