Segurament hi ha una relació entre el temps que fa i l'estat d'ànim. Temperatura, llum, humitat, vent o pluja ens afecten de manera misteriosa. Quin temps fa? Estàs content o emprenyat, cansat i abatut o amb ganes de fer coses i de menjar-te el món? El cos influeix en l'esperit i viceversa. Un mal de panxa ens pot amargar una simfonia o un mal de cap pot fer malbé qualsevol pensament elevat… L'esport i l’exercici físic activen les neurones mentre que la mol·lície i el sedentarisme ens converteixen en un sac de gemecs.
Si sempre estàs de mal humor i agressiu contra els altres, val més que t'ho facis mirar. Tal vegada t'aniria bé un canvi de clima.
Qui sap si el desastre del canvi climàtic pot influir en la quantitat d'intolerants, fanàtics i gent amb mala bava que hi ha darrerament. Vivim temps de haters professionals, d'insults barroers, desqualificacions de l’adversari i anàlisis poc subtils, carregats d'odi, cap al que no pensa con noltros… tal vegada estem immersos en una guerra híbrida i no ho sabem. La guerra feta d’informació per a imposar el relat i assolir el control de la majoria. Convindria canviar haters per lovers, energúmens per pacífics, crítics destructius per crítics constructius, derrotistes per artistes.
El temps no sempre és igual. I encara que el dia astronòmic té 24 hores justes, el dia gastronòmic pot fer que el temps passi més deveres o més a poc a poc. Has de menjar coses que siguin bones de pair, que no et provoquin gasos, ardors d’estómac o, en cas d'intoxicació, diarrea. Tampoc hi ha dues hores iguals en aquesta vida. Si qualque cosa ens agrada molt, el temps queda suspès i sembla que no existeix. El plaer ens torna inconscients o despreocupats pel pas del temps. Ja no mesures en minuts, mesures en moments feliços o amargs. Quan passam gana, el dia se'ns fa interminable. En canvi, si estàs estressat, devores i quasi no saps el que tens a la boca.
- No mengis tan de pressa, que no t’ho llevaran!
- Perdona. Estava pensant en una altra cosa.
Diuen els astrònoms que el temps de llum no té la mateixa durada al llarg de l'any. El dia més llarg correspon al solstici d'estiu, que coincideix amb les magnífiques festes de Sant Joan a Ciutadella. Marca el pas de la primavera a l'estiu; alhora que el solstici d'hivern, quan tot d'una es fa fosc i l’aire es refreda i omple d’humitat, tanca la tardor i ens du a una nova estació en la nostra vida.
Entre la sortida del sol i la posta, solen passar moltes coses. No totes tenen la mateixa importància, encara que açò és molt subjectiu. Els estoics no esperen res que no depengui d’un mateix, per a no quedar decebuts ni sentir angoixa davant tot allò que no podem controlar.
Ara sembla que el temps no corri. Quan volem que arribi un dia o que passi un esdeveniment, sembla com si el rellotge estigués aturat. Però, de fet, no s'atura mai. Provem, idò, d'anar cap al futur sense perdre la confiança i el bon humor. Hi ha una trituradora de reciclatge que transforma contínuament el present en passat i el futur en present. Tots hem viatjat (i encara estem viatjant) en el temps i ho sabem per experiència.
