La Justícia dels Estats Units acaba d’avalar que una dissenyadora gràfica pugui negar-se a oferir els seus serveis a una parella gai perquè les seves idees i creences religioses no accepten que dues persones del mateix sexe es puguin casar. Els jutges conservadors que controlen el Suprem permeten així que una empresa discrimini sense conseqüències a ciutadans que estan protegits per drets que el mateix tribunal havia reconegut anteriorment, convertint la comunitat Lgtbi en persones de segona categoria. Podrà fer el mateix, a partir d’ara, un hotel o un restaurant?
Seria interessant conèixer què en pensa d’aquesta sentència Joan Pons Torres, el futur conseller de Cultura. En altres temps, és probable que li hagués dedicat un article a la secció d’opinió que mantenia en aquest diari i on abraçava obertament l’ideari de Vox. Des que el va fitxar el PP, però, ha tancat el seu compte de Twitter i manté silenci, no sabem si de forma voluntària o imposada. El que sí sabem, però, és què pensava de la llei Lgtbi de les Balears aprovada amb el vot d’una diputada de nom Marga Prohens.
Pons Torres considerava que era una llei «estúpida i innecessària», que «discrimina a tots aquells ciutadans que no són homosexuals» i que «el poder homosexual [sic] tindrà una enorme capacitat d’atemorir i perseguir a persones, institucions, col·legis i empreses contràries a la ideologia de gènere». Potser és per açò que un ajuntament de PP i Vox ha censurat una pel·lícula de Buzz Lightyear a un cicle de cinema infantil a Cantàbria perquè hi surten dues dones que es besen.
El problema no és que l’ala ultraconservadora de Vox hagi pres el control del partit, expulsant els pocs liberals que hi havia, i que siguin incapaços d’entendre la diversitat del país que pretenen representar. El problema és que el PP no hagi sabut fixar unes línies vermelles als pactes per garantir que no hi haurà una involució de drets.
