Per a totes les persones que no són aficionades a la política, que són moltes, el cartipàs és la distribució d’àrees on es defineixen les funcions que correspondran desenvolupar als regidors i regidores. Nomenarà les tinences d’alcaldia, i també la representació en els òrgans complementaris, comissions, patronats o consells de participació.
Sempre m’ha fet il·lusió aquest plenari després de la presa de possessió, perquè dona a conèixer la funció atribuïda a la persona. Digueu-me romàntica, però en veig el prometatge, el compromís que adquireix amb la ciutadania i la responsabilitat de fer complir tot allò que ha promès.
I si hi ha una cosa que desllueix la sessió, tristament, és que es pugin el salari.
Defensar sous dignes va en favor de la democràcia, perquè hi ha moltes persones que s’hi dediquen de manera exclusiva, i perquè permet la incorporació a les responsabilitats públiques dels qui provenen de l’àmbit privat. Tots aquells i aquelles que no són funcionaris i que massa vegades s’hi juguen poder retornar al seu lloc de feina.
Ara bé, sembla totalment necessari abordar les quantitats, les retribucions tant del govern com de l’oposició, les aportacions que corresponen als partits polítics, i les nòmines amb rigor. Si no ho fem, el cartipàs semblarà capitalista, allò que succeeix quan comanda el mercat i és l’àmbit privat, o l’oferta i la demanda, qui determina la riquesa.
Els cartipàs necessiten més mesures reguladores.
