Xauxa és un país imaginari ple d’abundància i on tothom pot viure sense fer feina. No el cerquin als mapes que no el trobaran. En tot cas, podem cantar la cançó amb els amics. És molt divertida i ens anirà bé en temps de neguit i dramatisme. Reflecteix aquest anhel de molta gent de passar-s’ho bé sense fotre un brot. Les utopies ens ajuden a fer front a les frustracions i esforços que la crua realitat ens depara. Ara que tenim un moment, ens podem fer algunes preguntes sobre la lletra, per no cantar-la alegrement sense saber de què xerram.
El gentilici dels habitants de Xauxa deu ser Xauxencs? Qui comanda a Xauxa? Segurament, tots i ningú. Com s’anomenen els rius que corren plens de vi? El Javaiggat? El Resacós? Només sabem que «sa misèria mai s’ha conegut i que no domina sa llei de s’embut». Aquí no és, segur.
Haurem d’anar a cercar-lo arreu del món, aquest lloc tan increïble, i val més que no ens entretinguem o tal vegada ja no existirà i només trobarem les runes. Algú ens dirà que som uns beneits massa crèduls o que confonem els nostres desitjos amb la realitat. Vist fredament, que «ses fonts ragin sense parar un moment, xampany, ginebra i aiguardent», encara podria ser. He begut còctels pitjors. Això de «llebres, llonganisses per tots es racons, pins que fan cocos, les alzines melons i les palmeres confits ben bons», m’ho podria empassar (encara que val més no ajeure’s davall un pi d’aquests, per si un cas). Però açò de què «ses al·lotes dels homos no tenen por, són totes guapes i bones de fer un favor» no m’ho crec ni borratxo. Realment, som massa fàcils d’enganar. Quins banaules!
Em fa pensar en els candidats i, per suposat, les candidates de les eleccions que tenim molt a prop. Ens fan promeses de llocs de feina i de grans construccions d’habitatges socials a Nova Xauxa. Una urbanització assequible i amb totes les comoditats modernes que s’assemblarà com dues gotes d’aigua a la Xauxa autèntica, la que no existeix. Tothom viurà content i menjarà calent. I sense fer cap esforç!
A Menorca, unes vegades sembla que vivim a Xauxa i altres, a un infern massificat on només s’ho passen bé uns quants ricatxos. Quan no sabem què dir, amollam frases fetes com «El que no mata, engreixa» o «A ningú li amarga un dolç».
Sabem per experiència que te poden prometre una cosa i, si surts elegit, fer tot el contrari del que havies promès. Ja no es diu mentida sinó canvi d’opinió. O acords que no els deixarien dormir, s’han tornat malsons de perdre el poder. A Xauxa pots dir el que vulguis i fer el que trobis, mentre no s’acabin els Fons Europeus...
Si vas a Xauxa, val més que te fixis bé en els cartells indicadors. És fàcil equivocar-se i, com el nom se sembla, ficar-te per la desviació que va a Disbauxa. Allà si que ses al·lotes són bones de fer un favor. Les subvencions corren per tots els racons i, quan tens el poder, prens el control de les institucions i així cadascú pot anar a la seva bolla.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.