Hem passat de no rallar-ne a omplir titulars i convertir la salut mental en un dels pilars de les eleccions i les agendes polítiques, sobretot perquè després de la pandèmia se’ns ha mostrat com un dels principals problemes socials. El darrer estudi presentant recentment i reflex de les dues darreres dècades, analitza les províncies i retrata xifres que esgarrifen: 4.003 persones es van suïcidar el 2021, 11 cada dia, 1 cada 2 hores i mitja. A Espanya hi ha més morts per suïcidi que per accident de trànsit i és la primera causa de mort no natural.
Ja fa dos anys que la salut mental forma part important de la formació de molts professionals, entre els qui hi ha els nous Policies Locals de Balears. Des de l’oficina de Salut Mental imparteixen aquests coneixements i tracten la mort, l’estigma, l’escolta, la cura, i tot això en situacions complexes. I ens falta molt camí per fer, perquè un 17% de la població balear es troba prenent algun tipus de psicofàrmac.
M’hi he trobat fa poques setmanes. Una mare em deia que no sap combatre la situació, que l’atenció sanitària és insuficient i que l’educació no atén la diversitat de les aules. I va agrair la gran feina que es fa des de les entitats, i com persones voluntàries són capaces d’estar atentes a les seves paraules i necessitats.
No hi ha res més trist que una mort que s’hagi pogut evitar. Ja està analitzat, ara cal debatre els problemes, destinar més recursos, i trobar les solucions.
